diumenge, 30 de desembre del 2012

MANDANGA EN EL TANGA

Concert en majúscules dijous dia 20 de desembre a l'Apolo. Com aperitiu vam tindre el conjunt de cant improvissat 'Ensaladilla so insistent' que va mostrar una nova visió de les típiques gloses balears. Entre aquestos teloners vam trobar a Carles Belda i Joan Garriga que asseguren la qualitat de la proposta.

Els Orxata Sound System van incendiar la nit amb el seu disc 3.0 gravat en part a Islàndia. Presenten la seua peculiar barreja entre la modernitat del so electrònic i la tradició musical valenciana.
L'escenari fou conquerit un parell de voltes pel públic extasiat. Espectacular troballa de mestres valencians de Carlet, Llocnou d'en Fenollet, Montaverner, Biar, Guadassuar i altres.
L'aspra diàspora no s'atura!      

dilluns, 17 de desembre del 2012

VALENCIANS D'ALGÈRIA


Dimarts passat vaig passar pel carrer Ferlandina a veure un documental sobre la immigració valenciana a Algèria. Només vam tastar la primera part del reportatge, Juli Esteve ens va fer un xicotet resum de com havia estat el procés de creació i quines experiències va viure amb els protagonistes. També ens va preparar per la segona part que sembla ser la més dura, on ocorren autèntics drames centrats en la guerra de la Independència de França.

El més impactant és veure com les persones que marxen, majoritàriament del sud valencià, cap a la costa algeriana pateixen un doble exili. Primer deixen les seues comarques d'origen i més tard quan ja consideren com a seua aquella terra propera, la història els obliga a fer les maletes de nou i no sentir-se d'enlloc. 

dijous, 29 de novembre del 2012

LA PUTA I LA RAMONETA



Molt interessants els resultats de diumenge passat en les eleccions catalanes. Per una banda, cal dir que el poble no s'ha cregut Mas amb la seua motxilla de retallades i el seu cartell de Moisès egocèntric. La reducció d'escons convergents era previsible, però no tan greu com finalment ha estat.

També cal mirar amb atenció com puja ERC i Ciutadans degut a la polaritat del discurs independentista. El PSC perd uns quants i encara tenen el fetge de dir que 'podria haver estat pitjor'. Els populars es mantenen igual i Iniciativa puja tres que no està gens malament. Després la gran sorpressa han estat les CUP que sense pràcticament publicitat als mitjans han entrat al Parlament amb tres diputats.

Des de Madrid, ja s'han afanyat a dir que 'el pla soberanista de Mas ha fracassat'. És possible una anàlisi més simple i curta de mires?  Segueixen sense entendre res. El poble ha triat un 66% de diputats a favor d'un referèndum i deixa clar al partit en el poder que no vol un procés d'esquena a la resta de partits. Cal  polítiques consensuades i abandonar la idea d'una majoria liberal que vol mantenir-se en el poder siga com siga. Els números màgics de diumenge passat són 87 a 48.

dissabte, 3 de novembre del 2012

LA TORMENTA PERFECTA



Feia mesos que cercava aquest llibre i el vaig trobar en un lloc estrany: un centre comercial al costat de Cornellà-El Prat.

El professor Boira fa una postal poc convencional de la societat valenciana a tots els nivells i de l'abisme en el qual viu instal.lada. Estem davant d'una lectura del País Valencià en clau positiva malgrat que la nostra terra ha estat favorable darrerament a tota mena de derrotes, malversacions i vergonyes.

El text fa una explicació de la importància econòmica dels valencians dins l'estat espanyol i com són sovint injustament tractats. No es tracta de culpar altra gent del destí de tot un poble, però almenys dóna raons lògiques i històriques que tenen sentit. La corrupció i els 17 anys de domini de la dreta més rància d'Europa no ho expliquen tot.

El fet que només haja estat editat en castellà, sembla que siga un aclariment o excusa de cara a la resta de l'estat:  Per què els valencians som com som? Per què estem com estem?

Trobem, per altra banda, un intent de superar el llegat de Fuster o de donar-li nous arguments per al segle XXI. Ai mare, si el falcó de Sueca aixecara el cap...

divendres, 19 d’octubre del 2012

EL ROSER A L'OCTUBRE


Fa una setmana feia un oratge horrorós a la plana i fins una horeta abans no se sabia si participariem en una de les curses mítiques del calendari. El barri de l'Alcúdia és possiblement un dels més autèntics del poble amb carrers estrets, costeres escarpades i desnivells de por.
Mentres corres sempre fas un esforç per contenir-te, per ser prudent i sempre...fracases. Et dius a tu mateix que només són tres voltes, que 4800m són una estoneta, però al remat l'asfalt del Roser demana un preu i se'l cobra. Tot i això, els 21 minuts i 50 segons que va durar la tortura van ser un regal que es va veure coronat per la partida de pilota valenciana del dia després. Jugadors com Grau i Sarasol II van fer una exhibició brutal del nostre esport al costat de la Rulla.

El Roser a l'Octubre sempre és màgic.       

dilluns, 8 d’octubre del 2012

ILLA AMB COSTERES



Del passat 10 al 14 d'Agost vaig visitar amb mon pare l'illa de Madeira. Portava una miqueta de desconcert perquè hauria jurat que aquesta es trobava molt més enllà de l'Oceà Atlàntic i no només a 500 quilòmetres al nord de les Canàries. És coneguda per ser un paradís pels excursionistes, per això vam descobrir les famoses 'levadas' que són camins per on passen sèquies de la part nord de l'illa (més humida) a la sud (més seca). Vam recórrer les sendes més properes a Funchal on el paissatge més popular és dominat pel plataner i la vinya.

Quasi tots els poblets respiren un aire colonial molt marcat amb els seus carrers costeruts i empedrats. El Curral das Feiras i la costa nord són un exemple de la victòria de l'home davant el paissatge abrupte i ple de dificultats geogràfiques. Es un d'aquestos viatges on la companyia és tan grata que el lloc visitat passa a un segon terme.     

dijous, 26 de juliol del 2012

RECORDS DE LA CAPITANA










Teresa Pàmies va morir la passada primavera i el meu petit homenatge ha estat la lectura del Premi Josep Pla del 1970 'Testament a Praga'. En aquesta obra, l'escriptora de Balaguer té un diàleg estructurat com un diari amb el seu pare Tomàs Pàmies.

És curiós com ens trobem davant de dos exilis diferents (París i Praga) i dos maneres d'entendre el comunisme. La memòria de Tomàs ens parla de l'ambient de preguerra i de principi de segle en l'atmòsfera rural lleidatana.

Caldrà indagar una mica més en els seus llibres, ja que 'Amor clandestí' 'Jardí enfonsat' i 'Memòria dels morts' resten pacients als prestatges de casa.

dimecres, 4 de juliol del 2012

NO ÉS NOMÉS FOC


El foc s'ha emportat una part de la nostra ànima des del passat dijous, una part tan gran com l'illa d'Eivissa, encara que algunes fonts a través d'un web de la NASA diuen que no són 50.000 hectàries sinó 95.000. 

Les autoritats han donat només una explicació centrada en la mala fortuna, el clima i les desgràcies divines. Per altra banda, trobem que els tallafocs estan oblidats i no fan la seua funció, les brigades antiincendis s'han reduït dràsticament i els recursos per lluitar contra una situació com aquesta brillen per la seua absència.

És curiós que fins diumenge després del futbol els polítics de torn no s'afanyaren a viatjar al lloc dels fets, eixir en la foto, creure que fan alguna cosa profitosa i dedicar una miqueta d'atenció als pobles aïllats.

Per sempre més els noms de Cortes de Pallás i Andilla seran referents en la nostra memòria. Exemples de la mala gestió i prevenció forestal, d'anys d'inversió en polítiques de cara a la galeria i desatenció del medi ambient.

dilluns, 18 de juny del 2012

SANT CUGAT BRUSENT


Segona cursa de 10 quilòmetres de la primavera després de la dels Bombers a finals d'Abril i patiment dels bons a Sant Cugat. Era una típica volta a peu per rodar tranquil i no pensar massa amb el temps perquè l'entrenament ha estat nul i el més de Juny convida a no passar-se massa degut a la calor.

Moltes costeres i males sensacions durant els minuts que ha durat la tortura. Un darrer esprint per baixar de 50 min no pot amagar el fet que cal tornar a l'asfalt el més aviat possible. Quin final més lleig tindrem...

dimarts, 12 de juny del 2012

HISTÒRIES DE LA MOLETA


Dissabte vaig jugar el darrer partit amb la penya Cervantes després de 21 anys. Tot i que Arnau restava immortal a la banqueta, no tenia al meu costat tota la gent que ha fet possible més de dues dècades de sana amistat esportiva: Alfredo, Cortés, Simón, Vicent, Casanova, Cepillo, Nebot, García, Ñiguez, Bataller, Nacho, Guillermo o algun més dels germans Galera (Juan sempre està). Sense oblidar el tio Juaquin, Ximo i Geldo que han estat i són els pilars d'aquesta institució. 

El partit era especial per dues raons: enfrontar-nos amb el totpoderós enemic Vall de Uxó A i la rivalitat ancestral amb el meu germà. Lluitant per cada pilota i ordenats defensivament  vam portar fins l'abisme l'equip dominador els últims anys. Patades, jugades polèmiques i expulsions van sovintejar el joc fins els cinc minuts finals on vam claudicar.

Diuen que cal deixar el futbol abans que et deixe ell a tu. Fou un bon partit de comiat, ara envejaré aquesta gent des de la mateixa banda on amb el iaio veia la Manjòvena i el Círcul.

   
  

dimarts, 22 de maig del 2012

MAREA GROGA



Enorme manifestació a favor de l'Ensenyament i en contra de les retallades a Barcelona. La marea groga ha sortit de la Plaça de la Universitat a migdia i ha tardat tres hores en arribar a Pla de Palau.

Portem mesos organitzant activitats, casserolades, i reunions vàries, però una de les accions que més m'han agradat ha estat l'acampada que els companys del INS Rafael Casanova de la Ciutat Cooperativa han fet les dues primeres setmanes de Maig. S'ha creat un espai de comunicació perfecte per arribar al cor del barri, a la consciència de la gent i al vertader significat de la paraula solidaritat.

La marxa del dia d'avui s'ha presentat com una reivindicació legítima, un crit d'alerta per lluitar pels nostres drets i un cop a la taula per reclamar el que és just dins el món de l'Educació.
Seguirem...

dilluns, 30 d’abril del 2012

POLÍTICA EN VENDA



Fa un parell de setmanes, un professor d'Informàtica i company d'Almenara va portar a l'Institut un bon grapat de taronges de tres varietats diferents. Tothom es decidia per les més conegudes i deixaven de banda unes roges amb les quals no s'atrevien (aquestos catalans). Només vaig veure la caixa, se'm van il·luminar els ulls i amb un atac d'avarícia atàvic vaig procedir a engrapar-ne unes quantes.

Recorde com el meu iaio es perdia pels horts de la Muntanyeta de la Corona i sempre trobava un bon basquet. La zona on el Tio Xurro recollia aquestos tresors preuats ha estat arrassada, ara s'anomena Polígon III i enmig d'un mar de tarongers secs s'estén un enorme cartell que ha costat 55.000€ on es pot llegir 'Nuevo Hospital de La Vall d'Uixó'. Si la Bonig o Clavell volen el meu vot, potser em vendria per un bon assortiment de sanguines.

dimarts, 3 d’abril del 2012

NOVA GENT

En deu dies de diferència Leire i Mar han arribat a La Plana amb moltes ganes de viure i de fer patir als pares. Les dues ja havien parlat entre elles per decidir quin dia els venia bé sortir i dedicar el millor des seus somriures al món. Volien trobar-se a la sala de nounats, ja que els semblava una bona idea començar des d'allà una meravellosa aventura. Com diria la tieta de la Safor: 'A Good Start'.

Al remat, no ha pogut ser, ja que la del Carmadai és molt competitiva i impacient. El dia 23 va decidir no esperar a la de la Vila que es pensa molt les coses i sempre va amb calma fins diumenge passat a la nit.

Ambdues tenen en comú una bona colla de gent que les estima i celebren que la primavera encara siga un temps on passen coses màgiques.

diumenge, 25 de març del 2012

EL FRONT DE TEROL

Fa uns dies he acabat una lectura que rondava per casa dels meus pares: 'Diario de Guerra: Memorias de un combatiente de la LXIV brigada mixta' de Juan Francisco Fuertes Palasí.

Tracta el dia a dia d'Alberto Guna, soldat de Llíria en l'exèrcit republicà destinat al front de Terol. Els noms dels pobles com Celadas, Albentosa, Manzanera i Mora de Rubielos em recorden viatges per sinuoses carreteres i el mareig posterior inevitable.

Les condicions en les que eren enviats els joves a una carnisseria eren miserables. Mai no vaig poder rebre informació de primera mà per part dels meus dos iaios que van ser convocats amb la 'quinta del biberó'...els xiquets que només amb 16 anys anaven al front. M'hauria agradat preguntar-los què van pensar aleshores, si es sentien com un ramat camí a l'escorxador o si tenien esperança de tornar.

dilluns, 5 de març del 2012

SENIOR A L'HOSPI

Després de corregir i introduir notes de 168 examens de proves diagnòstiques durant 7h de diumenge, un concert del Senior i el Cor Brutal a l'Auditori Barradas fou un immens oasi al remat del cap de setmana.

Un altre cop barbut ens desgrana les melodies que porten mesos resonant dins del meu cap amb especial atenció 'A tremolar!' i la 'La sort adormida', encara que ens va faltar la millor composició mai dedicada a València i 'El signe dels temps'.

Relax durant el Dia del Senyor que degustem amb el xiquet de la placeta del Circo i d'una manera totalment distinta a la de l'Heliogàbal al novembre. En el seu CD hi ha una frase escrita molt reveladora: 'Aquesta música mata a feixistes' no sé si és veritat, però almenys els manté a una distància prudencial.

Noves i agradables coneixences des de Mislata i Guadassuar que fan més curta la nit i tanquen els casinos sempre massa prompte...

diumenge, 19 de febrer del 2012

MANERES DE PROTESTAR

Setmana de Manifestacions contra les retallades a Sant Boi i a València que van acabar de manera diferent.



Al Baix Llobregat vam arribar a tallar una rotonda cabdal per al tràfic entre Cornellà i el Prat, després d'haver-nos tancat una nit al IES Rafael Casanova de la Ciutat Cooperativa. Caldria discutir si la mesura proposada pels altres centres de no presentar-nos als Jocs Florals municipals és una broma o realment pensen posar-ho en pràctica...però almenys tothom va deixar clara la seua postura.


Per altra banda, sembla que hi ha vida a la capital de l'Horta, després de tres dies de mobilitzacions, detinguts i càrregues policials contra estudiants de 13 i 15 anys del IES Lluís Vives. La gent s'està organitzant per protestar davant unes mesures reaccionàries les quals, venint d'on vénen, ja no ens sorprenen gens...

dissabte, 11 de febrer del 2012

ELS NEOFATXES LI POSEN 11 ANYS

El jutge Garzón mai no ha sigut sant de la meua devoció. La persecució amb tortures incloses del moviment independentista català mesos abans de Barcelona 92 i el tancament d'Egunkaria al País Basc són només dues perles d'aquest personatge.

Durant anys ha cultivat una àurea d'èsser intocable que semblava poder caminar per damunt l'aigua. De ben segur que per aquest motiu s'haurà guanyat una colla d'enemics a tots els nivells que pareixen haver-se ficat d'acord per venjar-se d'ell tots a l'hora.

Tinc la sensació que amb les escoltes del cas Gürtel i l'esperpèntica investigació sobre el franquisme (On és la justícia???) algú molt poderós ha vist l'oportunitat d'apartar-lo, sense miraments i definitivament, de la primera línia del front.
No em treu gens la son, però em sap mal perquè és del Barça.

diumenge, 29 de gener del 2012

VA DE MITGES A 4ºC

Açò de fer mitges maratons cada dues setmanes no pot acabar bé, encara que m'hi podria acostumar, sinó tinguera el cos destrossat un parell de dies després.

Avui tocava la XIII Mitja Marató de Terrassa, segons m'havien contat, calia preparar-se per a unes pujades i baixades importants que obligatòriament ens passarien factura al llarg dels 21 quilòmetres i la frescoreta tampoc ajudava.
No he estat mai còmode i l'Avinguda del Vallès ha sigut testimoni d'un quart d'hora de patiment on no tenia massa clar com anava a acabar la cosa, però passar els 10 en 52min m'he animat i he tirat bastant fins l'entrada de la Rambla Egara.


Al remat, 1h 45min i mig. Un minutet més ràpid que a Sagunt. Això si, els darrers 2000m m'han sobrat una miqueta....el descobriment ha vingut en l'entrepà de calamars que des de feia setmanes ens esperava.

dilluns, 16 de gener del 2012

RETROBAMENT AMB LA MITJA

Ahir al matí no hi havia massa boira en el llit del riu Palancia, però el fred no passava desapercebut a ningú. Se celebrava la XXIX Mitja Marató de Sagunt i la meua 10a particular. L'entrenament havia estat discret i tenia com a repte baixar d'1h 55min.


Vaig fer els primers 10 quilòmetres en 53 min i em trobava prou bé, esperant els temuts camins del 12 al 15 on els tarongers s'acabaven i començava la costera amunt amb diversos descansos. Del 15 endavant era tot un descens vertiginós travessant Petrés i buscant la silueta del castell que domina el Camp de Morvedre. Vaig repetir temps de 53min per als 11 quilòmetres restants.


Al remat, 1h 46min 26seg que és un temps semblant a la Mitja de Sitges del 2010, però amb unes sensacions totalment distintes. Quina cursa més bona...

diumenge, 8 de gener del 2012

BARRIS DE SANT MARTÍ

Darrerament hem fet un parell d'entrenaments pel districte de Sant Martí descobrint, no sense sorpresa, que no es tracta de cap barri. De fet, no existeix com a tal.


El recorregut comença a la Plaça de les Glòries enfilant la Diagonal cap al nordest i girant al costat de mar quan arribem a la Rambla del Poble Nou. A tocar de les onades de desembre arribem a la Platja del Bogatell i la Mar Bella. El passeig marítim se'ns acaba al Fòrum on girem cap a la muntanya per la Rambla de Prim. A la dreta, abans del riu Besòs, trobem la Mina.

La Gran Via s'ofereix immensa als nostres peus mentre ens endinsem en els Barris de La Pau i La Verneda. El paisatge prenyat de blocs repetits sempre és molt similar i guarda vestigis de temps pitjors o no.

Finalment descansem les nostres pesades cames al Parc del Clot on s'acaba el nostre viatge interior als llocs 'on la ciutat canviava de nom' com deia Paco Candel de la Zona Franca.

diumenge, 1 de gener del 2012

MILLOR TEMPS PER A VANESA

No tenia previst córrer. El mes de desembre és un seguit de sopars, dinars, nits i fartades del qual costa recuperar-se. Però un costipat d'una companya m'ha permès completar la meua quarta o cinquena participació amb el seu dorsal enganxat al pit.


He anat molt bé durant tots els quilòmetres, encara que sortir tan darrere en aquestes proves fa que el degoteig de gent al davant teu siga immens.

Molt difícil córrer cómode amb 10.000 persones en carrers massa estrets. Quan portava més de mitja hora he vist a prop la possibilitat de baixar de 50 min i he apretat encara que les cames se'm queixaven amargament. Al remat, un temps de 49'40 que m'ha deixat destrossat per afrontar amb garanties una revetlla de cap d'any gracienca.