dijous, 25 de desembre del 2008

SANTA INQUISICIÓ POPULAR

Pareix que després d'aquesta setmana l'emissió de la TV3 al País Valencià està sentenciada. El Tribunal Superior de Justícia ha fallat a favor de la Generalitat per tancar els repetidors del Bartolo i del Montdúver. Com ja sabeu, fa un temps van precintar els de la Carrasqueta, la Llosa de Ranes i Alginet.
És indignant que avui en dia on podem vore fins i tot Al-Jazzera, un govern inquisidor vaja dient als valencians que poden mirar i que no. Des del 1984, es pot veure la TV3 a les comarques valencianes i sempre ha sigut un model de com cal que funcione una televisió autonòmica. Llàstima que Canal 9 no haja seguit els seus passos.
En tot aquest sainet tenim clar que el principal culpable és el govern valencià, però hi ha uns personatges còmplices que directa o indirectament han ajudat a fer el camí més planer als reaccionaris. Estem parlant de Jose Montilla i Joan Clos com a exministres d'indústria que tenien la responsabilitat sobre els multiplex digitals i del conseller Joan Manuel Tresserras per creure que la Generalitat Valenciana tenia alguna voluntat de negociació per a la reciprocitat.
L'únic objectiu és ofegar i fer desaparéixer les veus crítiques contra el Consell necessàries en qualsevol democràcia i atacar un dels emblemes més importants de la llengua a les nostres terres.

dimarts, 16 de desembre del 2008

TRES TIPETS DELS BONS

Aquesta setmana tenia un gran dubte existencial perquè tres grans 'fulanos' mereixen tota la nostra atenció. D'una banda tenim al Dinosaure Gallec que va dir l'altre dia que 'habría que colgar a los nacionalistas de algun sitio'. Pobret, encara es pensa que 'la calle es suya'.

L'altre 'gallo' és Mister Danger que va esquivar molt hàbilment les sabatilles d'un periodista iraquià assistent a una roda de premsa. Però el més fort ha sigut quan ahir Hamid Karzai li imposava una medalla tacada de sang per alliberar el poble afganès.
En total...que al remat m'ha aparegut un tercer sujeto de sujetar...
La introducció d'una moratòria en l'ordre de la Conselleria d'Educació de donar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès. Hi ha gent que ho veu com una victòria, però també trobem opinions que no són gens optimistes per la decissió de desconvocar la vaga prevista per demà, ja que tots coneixem quin peu calça la Generalitat Valenciana i en especial el seu Conseller més xulo, altiu i dèspota.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Premi Andròmina de Narrativa 2006

Un altre Premi Octubre que he trobat a la xarxa de Biblioteques, en aquest cas en la de Joan Oliver a Sant Antoni. David Nel.lo ens presenta una novel.la coral que tracta d'una parella de joves que decideix emigrar a Austràlia des de Torredembarra a principis dels anys seixanta.

Es veuen els diferents punts de vista de diversos familiars en distintes generacions. Les opinions de la gent que es queda al poble, les indecisions del fill reclós a Europa amb els pares a l'altra punta del món, la néta que es passa dos anys a Barcelona i intenta cercar l'ànima dels seus avis pels carrers oblidats de la Torre.


És increïble com se pareixen les històries d'immigrants, sempre la mateixa desconfiança, el mateix sou de merda i la coneguda enyorança. Al remat, una estona agradable que segons sembla ha estat inspirada en un matrimoni de Picassent que feien de forners a Melbourne.

dissabte, 6 de desembre del 2008

M'enginolle totalment...

Aquest home és Alfonso Rus, President de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva. Fa any i mig va sorgir una notícia que es feia ressó d'una gravació on insultava els músics de la banda municipal del seu poble. Això, potser, entra dins els paràmetres del típic batlle rural meridional als quals estem acostumats per les nostres terres. Encara recorde aquell alcalde de Pego dient: 'Tu lo que tens falta és que et peguen una bona vergà'...
En fin...resulta que la ciutat de Xàtiva té com a fill predilecte a Franco i s'ha fet una moció per retirar aquest honor. Durant en el debat al ple municipal, Rus ha dit que derogarà el títol de fill adoptiu al general que va bombardejar la ciutat al febrer de 1939, si canvien el nom de la Plaça del País Valencià a Plaça de la Comunitat.
Què t'ha paregut?
Açò ho contes i no s'ho creuen...

dijous, 4 de desembre del 2008

GRAN PISTEREC!

Gran foto la que he trobat d'en 'Blackberry Fountain' acompanyat de dos grans comediants com ell. Cal agafar-s'ho així perquè el tema té delit!
A veure si l'èxit de la mani de dissabte passat pels carrers de València obre els ulls a la gent i es repensa una miqueta tot el 'destarifo' d'Educació per la Ciutadania en anglès. Diuen que va ser la demostració civil més nombrosa des del 2003 amb la campanya d'Aturem la Guerra i aquelles mítiques cassolades com la del carrer Floridablanca. Com sempre Canal Bou va tornar a boicotejar la informació reservant només un espai de trenta segons i gràcies.
Paciència....ja cauran!

diumenge, 30 de novembre del 2008

SEGUIM CORRENT...

Ara mateix he caigut que el diumenge 16 de novembre no vaig fer cap ressenya a la XXIX Cursa Clot -Camp de l'Arpa - Verneda. Fou una cursa molt tranquil.la on l'únic objectiu era ajudar a Florian a baixar el seu rècord dels 10 quilòmetres que estava en 58 min. La fita fou aconseguida de sobres amb un magnífic temps de 52 minuts i mig. És un temps brutal baixar 6 minuts amb un entrenament de tres setmanes, deixant de fumar i amb vuit quilos menys que fa any i mig.

Després, a partir del dia 17 he estat dues setmanes fotut amb grip i m'ha sigut impossible preparar amb condicions la 85a Jean Bouin que hem corregut avui. Feia temps que no patia tant en una cursa i el fet de no haver entrenat gens ni mica ha sigut determinant. Al final, un temps de 48 min 9 segons que m'ha sabut a poc. Els darrers tres quilòmetres són durs pujant tot el Paral.lel, un tros de Tamarit i el carrer Lleida. El company Ferran ha fet nou rècord personal i jo he tingut una mica de rampes abans d'arribar a casa.

dijous, 27 de novembre del 2008

So many books, so little time...

La setmana passada vaig acabar 'El Mar' de John Banville que ha resultat una lectura pesada, feixuga i gràcies que només tenia 200 pàgines. Texts farcits d'adjectius amb una descripció contínua i minuciosa que esdevé, en la meua humil opinió, lenta i desesperant per moments. I això que l'edició era en castellà...
Gran moment dimarts a la tarda quan vaig adquirir a bon preu un lot d'onze llibres. Un vocabulari (Castellà-Fang-Català), un Diccionari d'Abreviacions, un Diccionari Català-Finès, un Diccionari Visual, un assaig sobre sintaxi anglesa que mai no llegiré i uns llibres d'exercicis de writing i reading skills. Vaig eixir de la tenda més content que un gínjol. Ja tinc ganes de portar-los cap al poble i fer-los lloc en l'habitació que necessita urgentment d'un altre prestatge.

dijous, 20 de novembre del 2008

33 ANYS SENSE PACO!

Uns diuen que va ser l'altre dia, els altres diuen que ja ha plogut. Ací el teniu, aquest avi pansit i endeble va morir el 20 de Novembre del 1975 al llit de sa casa, sense que mai veiés perillar el seu règim dictatorial allargat durant quasi 40 anys.
Alguns diuen que va salvar el seu país de la misèria, uns altres que l'única cosa que va fer malament va ser revoltar-se contra la República.
L'única cosa certa és que el 1943 encara es seguien afusellant republicans al cementeri de Paterna, el mateix lloc on ara, hi ha gent que no deixa reobrir les fosses de la vergonya. També caldria pensar una miqueta amb Salvador Puig Antich condemnat a garrot el 1974 i amb els darrers afusellats del franquisme al setembre del 1975. Açò ens dóna una idea de com va començar i va acabar el règim: MATANT!
Potser diran que amb ell va arribar la industrialització o el turisme, però no són cojuntures econòmiques que haurien ocorregut igualment? No hem pagat un preu massa alt per estar ací hui debatint sobre aquest criminal de guerra genocida?

dimecres, 12 de novembre del 2008

CRIATURA DOLCÍSSIMA

Aquest poema de Joan Fuster fet cançó per Lluís Llach és el nexe d'unió que tenen els dos protagonistes culturals de la setmana.
Per una banda, diumenge vaig acudir a l'Auditori de Granollers per vore l'Esbart Dansaire de la ciutat interpretar melodies conegudes i no tan conegudes del cantautor de Verges en l'espectacle 'Aleatori'. Fou hora i mitja de gaudi davant artistes no professionals que durant 10 mesos s'han dedicat a posar tot el seu esforç i dedicació a una fita que han assolit amb escreix i nota alta.

Per un altre costat, ahir al IEC es presentava el reportatge que la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha fet sobre la figura del mestre de Sueca. Una hora i deu minuts que s'endinsen en la vida i obra de l'assagista, articulista, escriptor i mesura de totes les coses. Em va agradar una frase que segons Fuster li va dir Josep Pla: 'Vostè menja poc i parla ràpid, no serà un bon polític' i una altra dilapidària que fa ell mateix als micròfons de TV3: 'Durant el franquisme tots èrem víctimes i amb la democràcia tots som culpables'. Sembrat!!!

dijous, 6 de novembre del 2008

YES, WE CAN

De vegades em passa que estic vivint un moment històric i no m'ho prenc com a tal. No sóc consciènt que en els propers anys es parlarà molt d'aquesta setmana i estic passant per ella sense parar molta atenció i sense donar-li molta importància.

L'elecció d'Obama és importantíssima i d'una rellevància brutal, però crec que farà coses i redreçarà certes polítiques en la mesura en que el deixen. Mon pare sempre diu que una cosa és predicar i l'altra és 'dar trigo' i encara que me rebente té més raó que un sant.
El que més rabia em dóna és el fet que l'opinió pública americana haja elegit el seu candidat en resposta a una estructura econòmica determinada. Potser un tant per cent de la població s'ha sentit inspirada pel candidat demòcrata, potser el seu discurs els ha obert els ulls i han vist clarament que calia un canvi. Però tot açò no és cert.

El més fort és que la majoria ha elegit per culpa de la crisi. Sempre hi ha canvis als governs d'Estats Units en moments així. És realment frustant que la mentalitat imperant siga aquesta perquè per mi no hi havia color entre un i altre aspirant. Ni punt de comparació.

diumenge, 2 de novembre del 2008

CORAL ROMPUT

Divendres a la nit me'n vaig anar al Teatre Zorrilla de Badalona per gaudir de 'Coral Romput' de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra havia estat en cartell al Teatre Lliure abans de l'estiu i em vaig quedar amb les ganes de vore-la. Grans actors que fan més gran la poesia del mestre de Burjassot.


De sobte vaig recordar el dia en la UJI on el professor Xavier Campos em va ensenyar un poema d'Estellés en un tros de paper molt gastat. L'havia aconseguit gràcies a una infermera que treballava en l'antic balneari de La Magdalena. Sembla ser que el nostre poeta va passar una temporada al centre per problemes de salut i li va dedicar uns versos a la persona que cuidava d'ell.
'Tinc la sensació que tu sabràs apreciar açò' em va dir. Gran home el Campos!

dijous, 30 d’octubre del 2008

SERÀ EL DESFICI?

La setmana passada vaig acabar una novel.la que portava arrastrant des de feia setmanes. Tinc la mania de si un llibre no m'agrada molt, no el deixe fins el final. És una dèria tonta i poc pràctica, però no puc fer res. El text em balla de prestatge en prestatge, se m'apareix contínuament en el camp visual, el porte a la bossa a tots els llocs i no tinc més remei que finiquitar-lo.

La lectura en qüestió era 'L'aprenentatge de la soledat' de David Vilaseca (Premi Octubre 2007) i les coses positives que puc extreure després d'haver-la llegit és una nova visió d'alguns serveis a la xarxa de metro de Londres. A part d'áçò, l'estructura en forma de diari no ha fet més àgil el ritme de la novel.la.

També vaig digerir en un parell de dies 'El cel de l'infern' de David Castillo i em vaig quedar igual. Almenys tenia només 200 pàgines i tampoc esperava molt. Potser siga que m'estic tornant crític o com diu ma mare simplement siga 'el desfici'...

dilluns, 27 d’octubre del 2008

EL CASAL TORNA...

Dissabte vaig sentir un altre cop el batec del Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà. Es sentia llunyà, gairebé imperceptible, només unes orelles privilegiades vam tenir el goig d'escoltar-lo mentre li rentavem la cara i el preparavem pel seu temps de reviscolar. Pintura, escaiola, graneres, brossa i ganes de perdurar. Durant unes hores vam notar la sensació del treball en equip, de les coses ben fetes i del futur esperançat.

Desconec si només és un miratge, si ens trobem davant la milloria del mort o si tots els esforços seran inútils. En el que si crec és en la il.lusió de la gent, en el fet de tornar-se a aixecar davant la tempesta i en l'esperit de revolta de les causes perdudes.

dijous, 23 d’octubre del 2008

PAPERS DE SUECA

Ahir a la tarda es feia a la seu del Institut d'Estudis Catalans al carrer del Carme la inauguració d'una exposició sobre els arxius i els llibres de la biblioteca pròpia de Joan Fuster. La presentació anava a càrrec del president del IEC Salvador Giner, de Francesc Pérez com a comissari de l'exposició i Ferran Carbó com a director del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

És interessant com un acte que té una difusió enorme a través de diaris, internet, ràdio, etc...a una ciutat com Barcelona només va aplegar un total de 15 persones. Recorde, fa anys al Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà, com ens frustavem quan un acte no portava un nombre determinat de gent. Açò ens demostra que ja feiem prou en organitzar alguna cosa en cara i ulls amb quatre canyes que teniem.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

PAÍS DEL CAVA

Molt dura i complicada la cursa d'avui des de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia. S'anomena la Cursa Solidària del País del Cava i al ser la segona edició no sabia absolutament res de com seria. Eren 13 quilòmetres, la majoria d'ells entre vinyes i amb una temperatura ideal. M'havia portat tots els estris per si l'oratge es complicava, però no han sigut necessaris i el cel ens ha respectat.

L'asfalt no ha tingut pietat de nosaltres i ens ha castigat en almenys 4 pujades realment fotudes. Els darrers 2000 metres m'he deixat portar per unes llebres que semblaven del 'terreno'. Al remat he fet un curiós temps de 59'59 i el Ferran ha entrat 4 o 5 minuts després. No està gens malament, ja que durant la setmana he basat l'entrenament en frontó i esquaix. Ara ens ha pegat per ahi...

divendres, 17 d’octubre del 2008

MÉS DEL MATEIX...

Un cop més València ha esdevingut la capital mundial de l'univers reaccionari i coent!!!
Ahir a les 6 de la vesprada en la Dàrsena del port, l'embarcació 'Menina' que pertany a una organització feminista holandesa anomenada Women on waves, atracava no sense problemes davant l'edifici Veles e Vents. No tenia permís per fer-ho perquè el gestor d'aquest canal és el Consorci Copa Amèrica, presidit per l'alcaldessa Rita Barberà, la qual havia dit que l'arribada d'aquest vaixell era una provocació.

Uns manifestants de provida van intentar boicotejar l'acte i uns empleats de la Dàrsena tenien com a objectiu remolcar el veler, però no ho van aconseguir.

No entraré en un debat sobre l'avortament, ja que em sembla que no estic prou ben informat. De totes formes, tinc la sensació que hi ha una altra manera de fer les coses. Darrerament les institucions i personatges polítics del país no enfoquen d'una manera sana la diversitat d'opinió ni el dret a discrepar. Sense parlar de la llibertat d'expressió....realment...cal que s'ho facen mirar.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

BOTIFARRA I BARCELONETA

Divendres a la nit vam gaudir d'una gran actuació de Pep Gimeno al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia. Era la primera vegada que el veia en directe i fou una experiència increïble, una passejada dialèctica per la parla de les comarques meridionals del país. El Botifarra ens va disseccionar la memòria viva i la tradició oral de comarques com la Costera, l'Alcoià, la Vall d'Albaida o la Marina. Un gran moment d'amistat...

I avui he fet la primera cursa del mes d'octubre a la Barceloneta. Són 11 quilòmetres vora mar en un dels recorreguts més bonics que hi ha. El problema ve quan el dia no acompanya i el vent bufa en contra teua la meitat del temps. Al remat he fet 52 minuts, per no haver entrenat, no està gens malament. M'he trobat molt còmode i la 'botifarrada' (de veritat) ha sigut benvinguda després de l'esforç.

divendres, 10 d’octubre del 2008

DIADA COM LES D'ABANS


Sucosa i plujosa diada del 9 d'Octubre al Cap i Casal. Al matí en la processó de la 'reial' senyera, les JERC van desplegar una enorme estelada des d'una façana a la mateixa Plaça del País. Com podeu suposar se va armar la de Déu en sabates de careta!!!

Els del GAV van bloquejar la marxa per no passar davant de la bandera 'terrorista'. Un amic que estava alli representant el Bloc Jove, que els darrers anys s'ha unit a la festa matinal, va veure com els neofeixistes s'organitzaven per galtejar-los i va passar por de veres. Van haver de ser escortats fins un bus que fou sacsejat pels cadells del búnquer barraqueta. Tot això, anant a la mateixa mani....

Tot l'afer es pot interpretar com una provocació gratuïta per part d'ERPV que seria negativa pel conjunt del país. D'altra banda, ningú es va escandalitzar per les banderes espanyoles anticonstitucionals que brandaven alguns manifestants i ningú ficà el crit al cel quan la setmana passada al Correllengua de Gandia els de sempre van ferir una regidora del BLOC d'una pedrada.

Per la tarda, el PP va organitzar una cavalcada d'homenatge a Jaume I per impedir que la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre es desenvolupara pel centre. Allà anava la bandera amb la franja blava com si el 1238 el rei portara aquell penó al conquerir València que originalment pertany només a la ciutat, no al regne, ni al país. En fin...

dimarts, 7 d’octubre del 2008

AUSTER I EL CEMENTERI

Ahir dilluns en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona hi havia una xerrada de Paul Auster. Vaig arribar mitja hora abans i em trobe una cua del 16. Religiosament em pose a la filera per esperar que l'amic Paul ens conte més coses sobre Brooklyn. La gent amb invitació o amb carnet VIP accedia sense problemes i quan faltaven tres persones per entrar ens diuen que l'espai està complet. Com diria un amic: FRUSTACIÓ TOTAL ACREDITÀ!

Una tragèdia....de la qual em vaig recuperar ràpid perquè quasi a la mateixa hora feien la presentació d'un reportatge que ha produït Blanquerna i el Forum per la Memòria del País Valencià sobre les fosses comunes d'afusellats i torturats després de la Guerra Civil al Cementeri General de València.
Aquestes persones anònimes, familiars de repressaliats, herois del dia a dia viuen una autèntica croada contra l'Ajuntament de València, contra els estaments eclesiàstics i contra els tribunals que menyspreen la nostra memòria col.lectiva. Cal fer-los costat!

dijous, 2 d’octubre del 2008

MAL D'ESCOLA

La setmana passada vaig devorar en questió de 2 dies el llibre 'Mal d'Escola' de l'escriptor francés Daniel Pennac. En ell ens conta la seua experiència amb certs professors que el van ajudar a seguir en un moment delicat de la vida acadèmica. Pennac es defineix com un mal estudiant que va tirar endavant, va sobreviure i va acabar dedicant-se a l'educació durant un quart de segle. A més a més també es tracta d'un reputat novel.lista.
Esgrimeix la teoria que l'objectiu fonamental de l'escola de la república és donar eines als 'taps de suro' per esdevenir i realitzar-se com a joves plens d'enigmes.
Em vaig sentir identificat perquè tampoc vaig ser un bon estudiant i també vaig tenir els meus professors que em van 'salvar'. Cada dia veig com passen per davant meu xiquets/es als quals ja els hem etiquetat, jutjat i tinc la sensació que els suspensos no determinen el futur de ningú. Mai se sap...

dimarts, 30 de setembre del 2008

OBRINT I LA GOSSA

Divendres passat vaig acudir de gratix a un concert prou 'alicatat' al Pavelló Vila d'Onda. La Gossa Sorda i Obrint Pas van encendre en flama la nit de la plana. Bastant gent va trobar-se en aquesta celebració, Adolf i Rafa de Les Alqueries, Iris de Fondeguilla, Jordi de La Vall....lo milloret de cada casa. Vam tornar a les quatre i mitja del matí com si tinguerem 10 anys menys...snif...snif.

Coincidia que tornava a casa després de mes i mig, aleshores vaig aprofitar també per participar en una junta del Casal Jaume I Plana Baixa Espadà. S'han de fer algunes actuacions urgents al si del casal i per ara hem posat la primera pedra. Grans records dels dos anys passats pel carrer d'Almenara fent cosetes. Ara encara que serà difícil esperem que amb la bona direcció de Jordi...la cosa tornarà a revifar.

dijous, 25 de setembre del 2008

WOODY ALLEN I EL REFUGI 307

Ahir vam fer una gran visita cultural que teniem pendent al barri. El Refugi 307 està excavat a la roca, en plena muntanya de Montjuïc i es va construir per protegir la població civil dels bombardeigs feixistes durant la Guerra Civil.
Situat al final del carrer Nou de la Rambla, tenia una capacitat de 2.000 persones. Aquestes construccions van ser aixecades en la seua major part per iniciativa popular i van ser bàsiques per la protecció dels habitants de Barcelona davant els atacs aeris.
A la tarda vam anar al cine per vore 'Vicky Cristina Barcelona' de Woody Allen. Tinc la sensació que aquest 'sujeto' una tarda se va ficar a escriure, li va eixir aquest guió com li podia haver eixit un altre i com el nostre Ajuntament és generós, panxacontent i pagat de viure....doncs fica-li milions al xic que 'paga pueblo'. Barcelona apareix en calçador en la pel.lícula i no passa res perquè som molt guais....en fin...si arriba a ser València ens hauriem calentat més.

dilluns, 22 de setembre del 2008

9.000 A LA CURSA DE LA MERCÈ

Cada vegada m'agrada menys córrer amb tanta gent perquè fins arribar a una avinguda ampla no pots anar a gust, sense haver d'apartar a la gent i rodar amb el fre de mà posat. De totes maneres, a més del fet que siga gratuïta, la sortida i l'arribada estan al costat de casa...és difícil dir que no.
Al remat un temps de 46'32, mig minut més ràpid que la setmana passada a Poble Nou. Açò té mèrit perquè és més complicat córrer amb tots els de la foto. Per afegir més dificultat a la fita, el dissabte vam fer un 'Asado Argentino' a Collserola amb abús de fartà considerable. També a la nit vam tindre aniversari fins les 2 de la matinada amb cervesetes incloses.
Això no obstant, el bocata de botifarra amb ceba de la Plaça Navas fou el més destacat d'un matí gris excel.lent per morir a l'asfalt...

dijous, 18 de setembre del 2008

ULL AMB BARRACHINA

Impagable l'article 'Inventando naciones' d'aquest personatge. Cal fer-li una ullada perquè és increïble la quantitat de mentides i burrades que una persona pot arribar a dir. I això ho diu un diputat nacional i president del PP de Sogorb.

M'agradaria dir-li al senyor Barrachina que jo estic dins el sistema educatiu català i als xiquets castellanoparlants no se'ls fa cap mena de discriminació. Utilitze indistintament el català, l'anglès i el castellà a les meues classes i cap director de cap centre m'obliga a emprar una llengua o altra. A més a més parla sempre en tercera persona per espolsar-se responsabilitats d'una suposada amiga seua que treballa a Tarragona que li ho ha contat.

'Rechazo y aversión de los niños castellanohablantes al colegio' 'amargar la infancia escolar' 'los niños son la mano de obra barata de los proyectos independentistas'

Este home és un perill!!! No hi ha dret que es diguen una sèrie de coses i no passe res.


dimarts, 16 de setembre del 2008

COLLSEROLA I POBLE NOU

El cap de setmana va començar amb una caminada a la Penya del Moro de Sant Feliu de Llobregat i la zona de Collserola que limita amb aquest municipi. Part dels llocs eren coneguts per la Cursa de les Aixetes de l'abril passat. Van ser dues hores i mitja d'esforç al migdia amb un sol contundent, bona companyia i uns mosquits assassins. A l'hora de menjar, vam fer cap a la Masia La Salut on vam gaudir d'un àpat del 16.

Diumenge vam obrir la temporada de curses al Poble Nou i la veritat que els excesos ens van passar factura. Un discret temps de 47'04 fou la conseqüència normal del meu estil d'entrenament anàrquic. De totes maneres és normal que la primera de l'any siga fluixeta. Per altra banda, Ferran de Salarich va fer un temps de bandera i nou record personal. Felicitats!!!

divendres, 12 de setembre del 2008

GRAN DIADA

Una profe castellonenca amb un mapa i un servidor vam decidir pujar a un dels cims mítics de Catalunya: El Matagalls. On ens esperava 'El Pecas' que va fer d'aborigen local.
Fou una experiència bonica de veres, ja que també vam visitar Sant Segimon, Sant Miquel dels Barretons i Collformic. D'aquest darrer indret és d'on surt la setmana vinent la cursa de muntanya Matagalls-Montserrat que m'agradaria fer algun dia. En total han sigut 5h de caminada incloent una xopadeta de peus en un rierol. L'únic problema: no em vaig posar protector solar i m'he cremat tota la cara i el tos...però sobreviuré.
A la nit, la jornada es va completar amb el concert de La Troba Kung-Fú a l'Arc de Triomf. Gran moment d'amistat acompanyat de Jordi, nou tècnic del Casal Jaume I, Santxa i els paquis que ens proveeixen de cervesa.

dilluns, 8 de setembre del 2008

ORXATA SOUND SYSTEM

Al País Valencià, els darrers anys, està en marxa una autèntica revolució silenciosa en el sector musical. Desenes i desenes de grups i cantautors sorgeixen sense cap tipus de recolzament per part de l'administració. Al contrari, en lloc d'ajudar aquest moviment espontani, el que fa el govern autonòmic és ficar problemes i enfonsar-lo.
Els Orxata Sound System desmenteixen el tòpic que els artistes que s'expressen en la nostra llengua són tots iguals. Ells fan música electrònica....EN VALENCIÀ!!! Els vaig descobrir fa uns mesos quan un company de l'Associació Pla Redó de les Alqueries m'havia comentat que els havien portat a un Aplec de la Plana i que eren brutals.
El seu disc fou tot una sorpressa i lamente no poder anar als concerts que faran el dia 18 a Vic i el 19 a Argentona.

dijous, 4 de setembre del 2008

NEU A KÈNIA

Ahir a la nit vaig veure una notícia on apareixien una gent mossegant la neu per tastar-la:
Emocionats es col.locaven trossos de gel al cap per sentir una sensació nova, ja que feia més de 30 anys que no veien la neu per aquelles contrades i per alguns era la primera vegada.
És més normal trobar les neus perpètues del Kilimanjaro en la veïna Tanzània, però ja sabem que cada vegada hi ha menys neu en el cim més alt d'Àfrica.
Aquest any la voràgine mediàtica ens atrapa amb notícies com l'huracà Gustav amenaçant Nova Orleans o el fet que un ós polar haja recorregut 300 quilòmetres des de Groenlàndia fins Islàndia. Caldria pensar una miqueta per saber que podem fer cadascú individualment per millorar la salut del planeta. Si no ho fem d'ací un temps Tabarca desapareixerà per la crescuda del nivell del mar i els tarongers seguiran florint al febrer.

dilluns, 1 de setembre del 2008

LA TERRA I LA GUERRA

Aquests darrers dies de vacances he pogut acabar el llibre de Núria Cadenes 'Vine al Sud', on proposa un recorregut per la història i les festes del País Valencià vist des de l'òptica d'una catalana que fa anys que hi viu al Cap i Casal. No està mal, no és el millor llibre del món, però és entretingut i sempre és bo imaginar-se un itinerari per la terreta.

Per altra banda, també he acabat el llibre 'Barri Xino' d'en Sebastià Sorribas, on descriu experiències viscudes majoritàriament en temps de postguerra. En aquella època, la part baixa del Raval era vista per la resta de la ciutat com el barri més degradat, violent i perillós. Aquest text ens deixa tambe històries humanes que sempre suren en un ambient dominat pel clero i les carències més bàsiques.

Ara estic acabant 'Homenatge a Catalunya' d'en George Orwell i estic fent-me una idea de com eren les trinxeres al front d'Aragó durant la guerra. Els meus avis van formar part de la quinta del 'biberón', comptaven només en 18 anys el 1938.

dimarts, 26 d’agost del 2008

UN CAOS CONTROLAT

Aquesta és la descripció que és més adient per definir l'enorme ciutat d'Istambul. Durant quatre dies hem recorregut els seus carrers i ens hem quedat en ganes de fer moltes coses. Cada dia trobaves un indret nou que no t'esperaves. L'esmentat massatge al bany turc quasi em va costar la vida a mans d'un animal anomenat Tarnos amb pinta d'armeni. El mercat de peix a la vora de la Mar de Màrmara...tot un descobriment. La vista des de la torre Gàlata....de cine. Després, un parell de jornades a la Capadòcia, per trobar-nos amb el paissatge lunar de la Vall de les Fades. Llàstima que el nostre guia no estigués a l'alçada del viatge.

diumenge, 17 d’agost del 2008

ISTAMBUL I CAPADÒCIA

Demà comencem el que serà el viatge d'aquest estiu. Turquia es presenta amb una mescla de misteri i de total convenciment que l'antiga Bizanci ens encantarà. Per altra banda, si Capadòcia m'agrada la meitat del que em va agradar l'any passat l'Atlas marroquí, ja podem estar satisfets. Seria gran poder fer un massatge en un d'aquests típics banys turcs, però ja vorem com va la cosa. Espere que els venedors al Gran Bazar no siguen tan ploms com a la Medina de Marraqueix, però això seria massa demanar. Al tornar us faré cinc cèntims de la nostra vivència. Fins aviat!

dimarts, 12 d’agost del 2008

GEÒRGIA

Ahir vaig veure un senyor major que havia agafat el matalàs i s'havia instal.lat al terrat del seu edifici a Gori per evitar els bombardejos. No deixava de repetir: 'Ni Hitler es va atrevir a fer el que ha fet Putin'. Sembla ser que els problemes amb Ossètia del Sud i Abkhàzia venen de lluny. Són dues repúbliques que pertanyen a Geòrgia i on des de fa temps les relacions amb el govern de Tblisi no són molt bones. L'exèrcit georgià fou qui va atacar primer la capital de d'Ossètia del Sud, el problema és que aquesta zona és de majoria russa i van cridar al germà gran. Aleshores, Rússia ha entrat a Geòrgia destroçant-ho tot i sense cap mirament. Crec que una superpotència a part de tenir una superioritat militar incontestable cal que tinga una responsabilitat i tacte encara més gran. I d'això, Putin ens ha demostrat més d'una vegada que no en té.

dimarts, 5 d’agost del 2008

LA CAPITAL DEL TORO

En el meu poble des del mes d'abril fins mitjans d'octubre cada setmana hi ha festivitats de bous i vaques. D'una banda considere que la despesa que es fa en aquesta mena de festes és exagerada i sovint poc transparent. D'altra banda no puc imaginar-me una celebració sense la inclusió d'aquest element que atrau tan de personal als carrers i barris. Pareix que ens hem quedat anclats en el passat i no aconseguim passar pàgina per fer evolucionar la festa on l'exhibició del patiment d'un animal siga considerat normal. Jo no parle de tortura, perquè no sóc un ferm detractor dels bous de carrer, però crec que aquestes manifestacions caldria que disminuiren en nombre i no a l'inrevés.

De totes maneres, avui he vist el tercer tancament de braus i tinc la sensació que si han de portar bous escuàlids, anestesiats i inofensius...millor invertir els diners en altres tipus d'activitats.

divendres, 1 d’agost del 2008

CANÇONS PER UN NOU MÓN

Ahir vam anar al Teatre Gaudí. L'espectacle es diu 'Cançons per un nou món' de Jason Robert Brown i les lletres adaptades de l'anglès al català són d'Emma. És increïble la feina que va fer durant tants mesos. Li van quedar boniques de veres.
El treball dels cantants és brutal i aconsegueixen moments màgics per a l'espectador com alguns d'ells van fer a 'Collage' al Versus Teatre fa un temps.

L'obra parla del moment en el qual estàs a punt de prendre una decisió que canviarà la teua vida. Els dubtes, les pors i el destí s'acumulen, entre tots ells cal intentar triar el camí correcte.

Fins el 10 d'Agost teniu temps per veure'ls en acció.


dimarts, 29 de juliol del 2008

ROLAND GARRUT

Des de fa uns anys un dels al.licients de tornar a casa és la clàssica partida de tennis amb el meu germà. Aquestes vacances ja hem fet dues i tots dos partits han arribat al 5è set després de 2 hores i mitja de patiment en la terra batuda. Com tenim els dos, més o menys el mateix nivell, l'intercanvi de pilotes de vegades es torna genial i també els errors són garrafals en certs moments.

Diumenge 20 el resultat fou: 7-5, 6-4, 0-6, 6-7, 1-6 al seu favor. Diumenge 27 el partit va ser suspès per falta de llum quan el marcador era 6-2, 3-6, 7-6, 5-7. Demà tenim previst acabar el darrer set i serà a les 2 de la tarda perquè no tenim un altre dia per fer-ho.

Com veieu ens ho prenem massa seriosament. Val a dir que des fa un parell d'anys només he estat capaç de guanyar-li un cop, però açò està a punt de canviar perquè demà tinc una cita amb la història.

divendres, 25 de juliol del 2008

JUAN LLORIS

Anit va sopar en ma casa la representació en el meu poble de Juan Lloris (el personatge de Ferran Torrent en algunes de les seues novel.les). Milionari, fanfarró i xarrador...
Es tracta d'un senyor fet a si mateix, la pura representació de l'American Dream a la terra. Relacionat amb les més altes esferes de la plana i també de la resta del país, el seu caràcter connecta immediatament amb l'auditòri que l'escolta i aleshores começa un monòleg interminable que amenitza amb divertides anècdotes on ell és sempre el primer a riure histriònicament.
No em deixa de sorpendre que la nostra terra cree monstres per als negocis tan espavilats i al mateix temps tan perillosos al seguir la màxima que 'tothom té un preu'.

dilluns, 21 de juliol del 2008

L'última de la temporada


Dissabte a per la vesprada vaig córrer la darrera cursa abans del descans d'agost. Es tracta de la de les Platges de Moncofa. L'he correguda els darrers 3 anys en el format actual i crec que enguany ha estat la meua millor marca. De fet, crec que des de la Jean Bouin del 2006 on vaig fer el meu rècord 41'32 no anava tan ràpid. El cas és que vaig fer 43'39 amb una calor considerable en ple mes de juliol.

Vaig anar els primers 5 quilòmetres amb Sergi, que farà les proves de bomber i està com una roca, però al saber que ell volia fer-ho en 40 min el vaig deixar anar perquè això era massa per mi. Després vaig anar dosificant i el temps va passar sense adonar-me. El meu germà feia dies que no entrenava i va arribar a meta amb un temps d'1h 3 min. Sempre és bonic córrer pels carrers que coneixes...

dimecres, 16 de juliol del 2008

DÈFICIT O EXPOLI FISCAL?

Ara resulta que amb l'excepció de la Comunitat de Madrid (donada la seua condició de capital de l'estat, moltes multinacionals hi tenen la seu central i paguen impostos alli), les 'regions' amb més dèficit fiscal (que paguen més del que reben) són les Illes, Catalunya i el País Valencià.

Recorde fa temps, gent argumentant que uns Països Catalans independents, no durarien molt perquè econòmicament no aguantarien sense Espanya. No podrien estar més lluny de la veritat. Després d'aquestes dades, supose que ningú dubtarà del fet que si alguna dia aquestes 'regions' se'ls passa pel cap federar-se.....podriem dir que s'hauria acabat el bròquil de l'expoli fiscal i l'estat es resentiria greument. Resentir-se greument és un eufemisme per no dir....anar-se tot a la ceba tendra....

diumenge, 13 de juliol del 2008

TARDA A SANTS

Ahir vaig estar dues hores i mitja en la cua de les taquilles de Renfe per canviar el meu bitllet. Com veia que no es resoldria ràpidament, em vaig encaminar cap al quiosc amb la decisió ferma de trobar quelcom per llegir incòmodament a terra. Als prestatges atapeïts de lectures de butxaca em vaig agenciar un parell de llibres d'autors dels quals mai no havia llegit res: Anna Gavalda i Enrique Vila-Matas. De l'autora francesa ja m'havia parlat Florian perquè veniem alguns títols d'ella a la llibreria i vaig descobrir l'escriptor català en unes jornades sobre literatura i futbol que es van celebrar al CaixaFòrum al desembre del 2006.

Mentre devorava les històries curtes de 'Quisiera que alguien me esperara en algun lugar' d'Anna Gavalda anava parant atenció a les converses que esporàdicament sorgeixen entre els guiris, els jubilats i la gent en crisi matrimonial. Com diu Òscar Briz: 'No em canse mai d'observar el personal...'

dilluns, 7 de juliol del 2008

29a CURSA de PALLEJÀ

Ahir vaig fer una cursa nova i el fet que va començar a les 10 del matí d'un diumenge de juliol va resultar infernal. No havia estat mai a Pallejà i com desconeixia el terreny vaig portar amb mi una guia de diversos pobles del Baix Llobregat. Una guia que pesa un quintal....
En fin, el poble no és molt gran i no em feia falta per res.
Vaig fer uns 5 primers quilòmetres molt ràpids però al final els 28 graus i la solana van acabar per destrossar al personal. Al remat, vaig fer 45min 46seg que són 10seg millor que el 15 de juny a la Vila Olímpica i el millor temps des de la Cursa de Nou Barris de l'any passat. I això només entrenant dimecres....no ho entenc....cada dia que passa entenc menys d'aquest esport.
De totes maneres, el millor moment del dia, sens dubte, van ser totes i cadascuna de les 7 hores de final de Wimbledon que vam seguir a casa amb uns amics....mític!

divendres, 4 de juliol del 2008

ALACANT, FLORIDA I EL FAR WEST

Perdoneu que torne i retorne sobre el mateix tema, però és que cada dia hi ha una notícia nova en la meua terra per a 'pegar a fugir'.
Ara resulta que la Diputació d'Alacant es nega a retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte al dictador. Segons diuen això no molesta ningú i la gent pensa en coses més importants com la pujada de l'aigua i de la llum. També han argumentat que segons el reglament, aquestes designacions són vitalicies i no es poden eliminar.
Cada dia que passa, estic més conveçut que la Florida Europea es sembla a un d'aquests pobles del Far West on tot val perquè no es compleixen ni Lleis Urbanístiques, ni Lleis Jurídiques, ni Lleis d'Educació, ni per descomptat........ la Llei de la Memòria Històrica.
Com diuen per ací d'alt: 'És per llogar-hi cadires!'

dijous, 3 de juliol del 2008

MENTRE ESPERAVEN BENET XVI

Avui fa dos anys de l'accident del metro a València en el qual van morir 43 persones. Des d'aleshores, només una comissió d'investigació fou impulsada des del Consell Valencià. En quatre dies, van dictaminar que la causa va ser només la velocitat. Sense parar atenció a l'estat de les vies, les instal.lacions o la seguretat en la tecnologia.
Ninguna responsabilitat, excepte la del conductor mort, ninguna dimissió durant aquesta investigació realitzada al juliol i sense fer molt de soroll per si de cas...
Aquesta és la manera d'actuar, la manera de fer d'una gent i un president que no contesta preguntes incòmodes i passa olímpicament d'acudir a les Corts de tant en tant per fer la seua feina...

dimecres, 2 de juliol del 2008

LOOKING FOR RICHARD

En el curs que vaig començar ahir (Una biblioteca a l'aula: el desenvolupament i funcionament d'un programa de lectura extensiva d'anglès a l'ESO) a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat, ens van demanar quin era el nostre llibre preferit en anglès i no vaig dubtar: Richard III de Shakespeare.
Si trobeu la seua lectura massa exigent, cal recomanar-vos una pel.lícula anomenada 'Looking for Richard' que Al Pacino va dirigir el 1996. Té una part d'estructura documental en plan making off intercalant escenes de l'obra i ens apropa una miqueta al món del teatre clàssic.
És una obra centrada en la corrupció del poder i com som capaços de fer coses inimaginables per aconseguir els nostres propòsits. Les temàtiques que utilitzava el mestre Will són tan actuals que podem extrapolar-les al temps actual tot i tindre 400 anys. No hi ha res de nou sota el sol...

divendres, 27 de juny del 2008

ALEJANDRO FONT DE MORA

Aquest senyor és forense! Aquest senyor és Conseller d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana! I a més a més d'èsser forense i conseller...aquest senyor rebenta els plens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per continuar amb el conflicte lingüístic i amenaça els docents que tinguen la intenció de donar l'assignatura d'Educació per la Ciutadania en valencià o castellà.
Aquesta darrera notícia té l'origen en el fet que el PP no està d'acord en l'obligació d'impartir Ciutadania i per enterbolir o ficar pals les rodes al seu ensenyament, utilitza l'anglès. Així el govern valencià es cobreix l'esquena dient que l'anglès és important i que és la llengua del futur i bla, bla, bla....
La vertadera raó és que no volen donar una assignatura on potser es parla de l'amor entre persones del mateix sexe, d'avortament, de la diversitat cultural o religiosa, on s'ensenya els xiquets a ser lliures i pensar per si mateixos....

dimecres, 25 de juny del 2008

TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS

Ja feia temps que volia penjar un poema de Pere Quart que s'anomena 'Tirallonga de Monosíl.labs'. El vaig descobrir, recitat per Carles Rebassa, en un concert de Toti Soler que presentava el seu disc 'Deu catalans i un rus'.

Va ser un treball del 2005 on apareixien cançons d'Ovidi i d'una sèrie de poetes com Blai Bonet, Pere Quart, J.M. de Sagarra, Vicent Andrés Estellés i Vladimir Maiakovski (el rus). L'estructura de l'espectacle i del disc era una cançó recitada per Carles Rebassa i una cantada per Ester Formosa intercalades.
No podria destacar una cançó per sobre les altres, però hi ha una desgarradora que es diu 'La baralla de la vida i jo' on sura la temàtica d'una malaltia i la manera d'enfrontar-s'hi del pacient. Senzillament Brutal!

diumenge, 22 de juny del 2008

MENAIX A TRUÀ

Han tornat! Després de sis anys de silenci, els Menaix a Truà treuen nou disc. Serà difícil que milloren els dos anteriors 'Menaix a Truà' (2000) i 'Petits Moments d'Estricta Simpatia' (2002). Com sabeu els tres components d'aquest grup són Juanjo Muñoz (Gossos), Cris Juanico (ex Ja T'ho Diré) i Toni Xuclà.
Els vaig vore en directe a l'Espai de Travessera de Gràcia, crec, a finals del 2002 i va ser molt gran. Va ser la manera de redimir el concert d'abril del 2000 a la Plaça de Bous de València on actuaven Brams i Ja T'ho Diré i que es va suspendre per una amenaça de bomba (coses del cap i casal). De fet, aquell any fou el darrer que l'Ajuntament va cedir la Plaça per actes no afins al règim. Encara que no tenien res a veure ambdós concerts, només un nexe d'unió sorgia entre bastidors: Tòfol Juanico.
Un dia dedicarem una entrada a recordar aquells busos de les 7am en direcció Riu Sec on vam descobrir un grup menorquí, la música dels quals recorria la plana en el llunyà hivern del 97.

dijous, 19 de juny del 2008

CAP PERSONA ÉS IL.LEGAL

Ara resulta que els vividors o fartons de vida llarga de Brussel.les se'ls ocorre que per millorar les relacions amb els països del tercer món, cal una nova llei d'immigració amb la qual es permet a l'estat retenir els 'sense papers' durant 18 mesos. Gràcies a la mateixa proposta algú pot promoure deportacions massives com si foren cabassos de camaseques.

El doble llenguatge i la doble moral europea arriba a nivells kafkians. Una dia s'omplen la boca amb la diversitat cultural, l'enriquiment entre pobles i la necessitat que tenim de gent d'altres llocs. Un altre dia penalitzen els moviments de població que són històricament normals des d'un punt de vista demogràfic.

Després de l'ampliació de la jornada laboral a 65 hores i la possibilitat de legalitzar l'explotació, alguns il.luminats s'estan cobrint de glòria al mercat comú. Supose que qualsevol persona que durant anys va perdre alguna cosa en la lluita per alguns d'aquest drets civils estaran en estat de xoc, increduls davant tanta mostra de desmemòria.

dilluns, 16 de juny del 2008

XVIII CURSA VILA OLÍMPICA

Ahir, per primera vegada en tot l'any, vaig baixar de 46 min en els 10km. La fita ha estat aconseguida en una nova cursa que no coneixia. La Cursa de la Vila Olímpica eixia de l'Avinguda Icària i més o menys recorria els mateixos amples carrers de la Cursa del Poble Nou al setembre. En aquest cas sense la botifarrada multitudinària de rigor.

Els primers quilòmetres han passat amb una sensació espectacular de 'torrija' matinal. Però a partir del 4 m'he sentit bé i he anat tirant. He tingut una xicoteta confusió amb un 'grenyut' que anava més que la llum, però res més...
Mítica ha estat la tornada a casa amb el Bus nº41, una inesperada troballa dins la fauna atlètica que esmoza asfalt dominical.

Aquesta foto, no és d'ahir, sino de la primera volta a peu de 10km que va acabar el nostre estimat Florian. Fou en la Cursa de la Mercè del 2006. En honor a ell i als escandalosos entrepans de botifarra de ceba que sovint ens fem a la Plaça Navas....Salut Flo!


dissabte, 14 de juny del 2008

SI+NO

Avui voldria felicitar uns companys de tota la vida. Uns amics que sempre apareixen quan evoquem els moments mítics dels vells temps. I cal fer-ho així perquè han estat seleccionats per optar a la III edició dels Premis Ovidi Montllor en la modalitat de grup revelació.


Ja sé que els SI+NO no han guanyat res, ja sé que normalment els premis no tenen ningun sentit i que sovint canvien a les persones. Tot i això, m'abellia dedicar-los aquesta entrada perquè des del dia en que Vladi em va ensenyar un grapat de lletres, sempre vaig pensar que eren molt bones. Només era qüestió de temps i d'esforç que sorgiren els fruits.

divendres, 13 de juny del 2008

LA UTOPIA DESARMADA

Ahir vaig estrenar el recentment adquirit pack de 4 DVDs d'Info TV amb el reportatge 'La Utopia Desarmada. Memòria d'un País Valencià Republicà'.
Impressionant els relats d'alguns supervivents de l'arribada de les tropes feixistes al port d'Alacant on encara milers de persones tenien l'esperança d'embarcar cap a l'exili. Hi havia gent que es llançava a les aigües intentant, sense èxit, arribar a qualsevol vaixell salvador. Hi havia gent que es disparava un tret per no enfrontar-se als rebels nacionals. Segons diu una dona major en una de les entrevistes, per ella, fou pitjor l'exili interior que l'exterior.
Trobem moments especials quan es narra l'ambient de la Ciutat de València l'any durant el qual va ser capital de la República. Semblava que tot era possible...
A més a més, estic llegint un assaig sobre la influència del diari ABC en l'opinió espanyola des del 1916 fins el 1936. Les barbaritats que diuen alguns periodistes d'aquest mitjà d'informació són vergonyoses. Això, em reafirma cada dia més quan escolte Raimon dient: 'Nosaltres no som d'eixe món...'