SERÀ EL DESFICI?

La setmana passada vaig acabar una novel.la que portava arrastrant des de feia setmanes. Tinc la mania de si un llibre no m'agrada molt, no el deixe fins el final. És una dèria tonta i poc pràctica, però no puc fer res. El text em balla de prestatge en prestatge, se m'apareix contínuament en el camp visual, el porte a la bossa a tots els llocs i no tinc més remei que finiquitar-lo.

La lectura en qüestió era 'L'aprenentatge de la soledat' de David Vilaseca (Premi Octubre 2007) i les coses positives que puc extreure després d'haver-la llegit és una nova visió d'alguns serveis a la xarxa de metro de Londres. A part d'áçò, l'estructura en forma de diari no ha fet més àgil el ritme de la novel.la.

També vaig digerir en un parell de dies 'El cel de l'infern' de David Castillo i em vaig quedar igual. Almenys tenia només 200 pàgines i tampoc esperava molt. Potser siga que m'estic tornant crític o com diu ma mare simplement siga 'el desfici'...

EL CASAL TORNA...

Dissabte vaig sentir un altre cop el batec del Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà. Es sentia llunyà, gairebé imperceptible, només unes orelles privilegiades vam tenir el goig d'escoltar-lo mentre li rentavem la cara i el preparavem pel seu temps de reviscolar. Pintura, escaiola, graneres, brossa i ganes de perdurar. Durant unes hores vam notar la sensació del treball en equip, de les coses ben fetes i del futur esperançat.

Desconec si només és un miratge, si ens trobem davant la milloria del mort o si tots els esforços seran inútils. En el que si crec és en la il.lusió de la gent, en el fet de tornar-se a aixecar davant la tempesta i en l'esperit de revolta de les causes perdudes.

PAPERS DE SUECA

Ahir a la tarda es feia a la seu del Institut d'Estudis Catalans al carrer del Carme la inauguració d'una exposició sobre els arxius i els llibres de la biblioteca pròpia de Joan Fuster. La presentació anava a càrrec del president del IEC Salvador Giner, de Francesc Pérez com a comissari de l'exposició i Ferran Carbó com a director del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

És interessant com un acte que té una difusió enorme a través de diaris, internet, ràdio, etc...a una ciutat com Barcelona només va aplegar un total de 15 persones. Recorde, fa anys al Casal Jaume I Plana Baixa-Espadà, com ens frustavem quan un acte no portava un nombre determinat de gent. Açò ens demostra que ja feiem prou en organitzar alguna cosa en cara i ulls amb quatre canyes que teniem.

PAÍS DEL CAVA

Molt dura i complicada la cursa d'avui des de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia. S'anomena la Cursa Solidària del País del Cava i al ser la segona edició no sabia absolutament res de com seria. Eren 13 quilòmetres, la majoria d'ells entre vinyes i amb una temperatura ideal. M'havia portat tots els estris per si l'oratge es complicava, però no han sigut necessaris i el cel ens ha respectat.

L'asfalt no ha tingut pietat de nosaltres i ens ha castigat en almenys 4 pujades realment fotudes. Els darrers 2000 metres m'he deixat portar per unes llebres que semblaven del 'terreno'. Al remat he fet un curiós temps de 59'59 i el Ferran ha entrat 4 o 5 minuts després. No està gens malament, ja que durant la setmana he basat l'entrenament en frontó i esquaix. Ara ens ha pegat per ahi...

MÉS DEL MATEIX...

Un cop més València ha esdevingut la capital mundial de l'univers reaccionari i coent!!!

Ahir a les 6 de la vesprada en la Dàrsena del port, l'embarcació 'Menina' que pertany a una organització feminista holandesa anomenada Women on waves, atracava no sense problemes davant l'edifici Veles e Vents. No tenia permís per fer-ho perquè el gestor d'aquest canal és el Consorci Copa Amèrica, presidit per l'alcaldessa Rita Barberà, la qual havia dit que l'arribada d'aquest vaixell era una provocació.

Uns manifestants de provida van intentar boicotejar l'acte i uns empleats de la Dàrsena tenien com a objectiu remolcar el veler, però no ho van aconseguir.

No entraré en un debat sobre l'avortament, ja que em sembla que no estic prou ben informat. De totes formes, tinc la sensació que hi ha una altra manera de fer les coses. Darrerament les institucions i personatges polítics del país no enfoquen d'una manera sana la diversitat d'opinió ni el dret a discrepar. Sense parlar de la llibertat d'expressió....realment...cal que s'ho facen mirar.

BOTIFARRA I BARCELONETA

Divendres a la nit vam gaudir d'una gran actuació de Pep Gimeno al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia. Era la primera vegada que el veia en directe i fou una experiència increïble, una passejada dialèctica per la parla de les comarques meridionals del país. El Botifarra ens va disseccionar la memòria viva i la tradició oral de comarques com la Costera, l'Alcoià, la Vall d'Albaida o la Marina. Un gran moment d'amistat...

I avui he fet la primera cursa del mes d'octubre a la Barceloneta. Són 11 quilòmetres vora mar en un dels recorreguts més bonics que hi ha. El problema ve quan el dia no acompanya i el vent bufa en contra teua la meitat del temps. Al remat he fet 52 minuts, per no haver entrenat, no està gens malament. M'he trobat molt còmode i la 'botifarrada' (de veritat) ha sigut benvinguda després de l'esforç.

DIADA COM LES D'ABANS

Sucosa i plujosa diada del 9 d'Octubre al Cap i Casal. Al matí en la processó de la 'reial' senyera, les JERC van desplegar una enorme estelada des d'una façana a la mateixa Plaça del País. Com podeu suposar se va armar la de Déu en sabates de careta!!!

Els del GAV van bloquejar la marxa per no passar davant de la bandera 'terrorista'. Un amic que estava alli representant el Bloc Jove, que els darrers anys s'ha unit a la festa matinal, va veure com els neofeixistes s'organitzaven per galtejar-los i va passar por de veres. Van haver de ser escortats fins un bus que fou sacsejat pels cadells del búnquer barraqueta. Tot això, anant a la mateixa mani....

Tot l'afer es pot interpretar com una provocació gratuïta per part d'ERPV que seria negativa pel conjunt del país. D'altra banda, ningú es va escandalitzar per les banderes espanyoles anticonstitucionals que brandaven alguns manifestants i ningú ficà el crit al cel quan la setmana passada al Correllengua de Gandia els de sempre van ferir una regidora del BLOC d'una pedrada.

Per la tarda, el PP va organitzar una cavalcada d'homenatge a Jaume I per impedir que la tradicional manifestació de la Comissió 9 d'Octubre es desenvolupara pel centre. Allà anava la bandera amb la franja blava com si el 1238 el rei portara aquell penó al conquerir València que originalment pertany només a la ciutat, no al regne, ni al país. En fin...

AUSTER I EL CEMENTERI

Ahir dilluns en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona hi havia una xerrada de Paul Auster. Vaig arribar mitja hora abans i em trobe una cua del 16. Religiosament em pose a la filera per esperar que l'amic Paul ens conte més coses sobre Brooklyn. La gent amb invitació o amb carnet VIP accedia sense problemes i quan faltaven tres persones per entrar ens diuen que l'espai està complet. Com diria un amic: FRUSTACIÓ TOTAL ACREDITÀ!

Una tragèdia....de la qual em vaig recuperar ràpid perquè quasi a la mateixa hora feien la presentació d'un reportatge que ha produït Blanquerna i el Forum per la Memòria del País Valencià sobre les fosses comunes d'afusellats i torturats després de la Guerra Civil al Cementeri General de València.

Aquestes persones anònimes, familiars de repressaliats, herois del dia a dia viuen una autèntica croada contra l'Ajuntament de València, contra els estaments eclesiàstics i contra els tribunals que menyspreen la nostra memòria col.lectiva. Cal fer-los costat!

MAL D'ESCOLA

La setmana passada vaig devorar en questió de 2 dies el llibre 'Mal d'Escola' de l'escriptor francés Daniel Pennac. En ell ens conta la seua experiència amb certs professors que el van ajudar a seguir en un moment delicat de la vida acadèmica. Pennac es defineix com un mal estudiant que va tirar endavant, va sobreviure i va acabar dedicant-se a l'educació durant un quart de segle. A més a més també es tracta d'un reputat novel.lista.

Esgrimeix la teoria que l'objectiu fonamental de l'escola de la república és donar eines als 'taps de suro' per esdevenir i realitzar-se com a joves plens d'enigmes.

Em vaig sentir identificat perquè tampoc vaig ser un bon estudiant i també vaig tenir els meus professors que em van 'salvar'. Cada dia veig com passen per davant meu xiquets/es als quals ja els hem etiquetat, jutjat i tinc la sensació que els suspensos no determinen el futur de ningú. Mai se sap...