CURSA PERRUM

Diumenge tocava la 2a Cursa Barça - l'Illa que eixia de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despi. La preparació de la prova va ser penosa i per tant la carrera en si fou per oblidar. Mal des del principi, sense ritme, ofegat i cal agrair el fet que només eren set quilòmetres. També és bo incidir en el fet que hi havia un parell de pujades de les bones al començament. El menjar mexicà de la nit anterior i les poques hores de son no van ajudar gens.

De totes maneres, el climax del cap de setmana va ser la festa del divendres nit pels carrers de Gràcia cantant albaes i bevent burret amb uns amics de Crevillent, Sant Vicent del Raspeig, Onil i Alcoi. En fin...el sud del sud!

NO TENEN ALTRA FAENA?

Aquest és Jose Antonio Martínez-Camino, portaveu de la CEE, possiblement un dels personatges que més ràbia em donen en aquest món.
Ahir, el seu jefe de Roma, Benet XVI va dir que el condó és un problema i empitjora la situació amb la SIDA. A veure si ens entenem...el Papa diu açò i no passa res??? No me digues que no és per a denunciar-lo!!! Caldria que alguna instància superior sancionés el pontífex amb una multa celestial.

Per altra banda, no cal parlar dels amics de la Conferència Episcopal amb la seva darrera campanya contra l'avortament on comparen el linx ibèric amb un nadó. El tema se m'escapa de les mans. No sé si tot el clero en conjunt s'ha ficat d'acord per dir burrades aquesta setmana o simplement són una colla indocumentats.

Opte per la segona...

Em recordes?

Divendres vaig visitar l'institut on vaig estar fa dos anys per un tema administratiu. En un moment van passar davant meu uns quants estudiants dels quals em sabia, fa dos anys: les seues debilitats, els punts forts, les seues aspiracions, les ganes d'emprenyar en classe, la capacitat per aprendre llengües, etc...

Ahir només eren cares i rostres vagament familiars, els nens i nenes que feia dos anys que no veia, s'havien convertit de sobte en una colla d'estranys als quals no volia mirar per a que no saberen que els havia oblidat. Inclús no recordava els noms i em vaig equivocar anomenant algú. Aquesta situació em fa pensar que diré enguany als cursos que acaben al juny. Seré capaç de dir als meus alumnes que dos anys després no recordaré els seus noms? Els trobaré un dia pel carrer i un d'ells em preguntarà: Em recordes?

ESCUDELLA DEL PRIORAT

Visita durant el cap de setmana al Priorat. La casa rural situada a dalt del turó d'Albarca ens oferia una vista immillorable i difícil de superar. Els menjars saborosos i exquisits han sigut un espectacle. Per damunt de tot cal agrair la meravella d'Escudella que vam tastar a Poboleda.

D'altra banda, també cal dir que tinc una sensació semblant a quan vaig eixir del Gran Basar a Istambul, l'absoluta seguretat que m'havien venut la moto. Ara em refererisc només a dos ítems de fama mundial en aquelles terres: el vi i l'oli. Considere que són molt bons, que són brutals i la qualitat sempre es paga, però es passen una miqueta. Crec que s'han montat molt bé el 'tinglao' amb calçotades incloses per vendre una zona en el passat tan deprimida d'una manera eficaç. Tot un miracle comercial...

SABATILLES SOLIDÀRIES

L'any 1998, el meu oncle em va regalar unes sabatilles per córrer molt lleugueres d'un groc molt llampant que em van deixar al.lucinat. Poc després vaig descobrir que eren de competició i normalment no s'utilitzen per entrenar perquè no són molt fortes, a més a més, calia tenir un pes específic per anar ràpid amb elles. Va passar el temps, només les gastava de tant en tant i no sempre per a l'atletisme. Són bambes que m'han durat moltíssim i no les he acabades de trencar mai.

El cap de setmana passat es va celebrar la Marató de Barcelona. Coincidint amb aquest important esdeveniment, hi havia una paradeta a la Fira del Corredor que recollia sabatilles usades per enviar-les al tercer món. Vaig portar les meues tan velles sense pràcticament sola. Fou tota una sorpressa quan les van acceptar i finalment he pogut donar un bon ús a les meues sabatilles immortals.