CAMÍ DELS BONS HOMES

És el Camí que enllaça el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montsegur i resegueix la història dels càtars durant 200 quilòmetres plens de fatiga, calor, paisatges i vaques.

La primera etapa entre Berga i Gósol la vam fer en dos dies perquè era massa distància per completar-ho tot en una jornada. El poble de Peguera restava adormit en la vessant d'una muntanya. La segona nit vam patir una tempesta d'estiu a la intempèrie que recordaré tota la meua vida. El tercer dia vam decidir que pujar al Pedraforca (2500 m) mereixia una atenció especial i ens vam desviar una mica del camí. Al remat fou el dia més dur amb 7h de marxa.

El darrer jorn vaig travessar sol com un mussol el Parc Natural del Cadí-Moixeró fins a Bellver de Cerdanya. Durant quatre dies vam caminar entre corriols, vam fer bivac, vam escalar, vam capbussar-nos en aigues gèlides i malauradament la cosa va acabar aviat per una urgència en un tràmit per a les opos.

Caldrà arribar fins a Montsegur un altre any...

DIES DE CARRETERA

Viatjar amb cotxe amb la família és un dels moments que històricament més m'han marcat. Recorde cadascuna de les destinacions que hem fet junts i els seus estius corresponents.

Dimecres 8 de juliol vam eixir des de Moncofa cap al nord, sense una destinació clara, sense plans, sense saber on dormiriem aquella nit. Vam arribar al Montseny a migdia i encara que amenaçava pluja ens vam enfilar al Turó de l'Home. La boira feia impossible conduir allà dalt i vam abandonar la idea d'arribar al cim.

Tot seguit, Espinelves fou el nostre següent destí de camí cap al pantà de Sau. Un cop davant dels ulls del Collsacabra, vam visitar breument el Parador Nacional on es va bastir l'Estatut durant la transició. Després, ens va faltar temps per retrobar el Monestir de Sant Pere de Casserres a tocar del pantà i gaudir d'una vista espectacular.

Ens vam adonar que Roda de Ter, la pàtria de Miquel Martí i Pol, estava a un tir de pedra i no ens vam poder resistir. Per acabar-ho d'adobar vam fer una ruta nocturna pel casc antic de Vic abans de sopar. Es pot dir que vam aprofitar el dia.

COMIAT REMULLAT

El passat dia 4 vam fer un comiat de solter d'un amic de tota la vida. Per força sabiem que no seria un dia gens habitual, i coneixent al sujeto, era fàcil pensar que la recordarem per molt de temps.

Al matí vam fer cap a Villargordo del Cabriel, a tocar de l'embassament de Contreras i de la província de Conca. No fa falta dir que no és el melic del país. Però on realment anàvem era riu amunt al municipi d'Enguídanos. Les activitats van consistir en 3h de ràfting al matí i 2h i mitja de barranquisme a la vesprada. Aleshores podeu suposar que al final de la jornada entre el cos baldat, les ferides superficials i les cremades del sol...feiem una pinta penosa. Tot i això, encara ens va quedar energia per fer una 'duretà' decent i una escapadeta a Venta del Moro que no passarà als anals de la història, però que després de la tortura física va esdevenir reparadora.