UNA UTOPIA POSSIBLE

És massa pretenciós anomenar-la 'Spanish Revolution' com algunes veus ja l'han batejada. Caldria més temps per veure si realment aquest moviment nascut el passat dia 15 de Maig arriba a fer trontollar el poder i esgarrapar una mica de democràcia real a la farsa que tenim instaurada sense rubor.

D'entrada, un company dels vells temps, ja ha fet un recull de consignes que poden arribar a ser útils per explicar a l'opinió pública de què va tot açò del DRY. Hi ha unes quantes coses per les quals cal sentir-se indignats i potser cometem una injustícia sortint al carrer per algunes i no per altres. Però és veritat que ja fa temps que tenim el pap ben ple, que ja fa temps que la gent s'aguanta i que ja ha arribat el temps de dir les coses i dir-les ben fort.

Aquesta nit em passaré per la Plaça de Catalunya per donar el meu suport als que, segons César Vidal, han rebut ensinistrament a la Kale Borrika (quasi res porta el diari).
Véns?

RES NO ELS ATURA

Porte mesos intentant no fer una entrada sobre les Eleccions del 22 de Maig a les Corts Valencianes perquè tot sembla massa clar i tothom creu que no hi ha res a fer. Però no m'he pogut resistir, falten dues setmanes i el circ de la campanya ja roda.

En els darrers dies pensava que algun partit podria guanyar força dins l'hemicicle de la Plaça Sant Llorenç i espavilar l'oposició que de vegades no mereix ni ser anomenada d'aquesta manera.

També han aparegut unes enquestes del CIS dient que res no mourà de la seua poltrona la gran balena blava. No només això sinó que pujaran en vots i escons. És increïble!

Ni aeroports, ni basures, ni Gürtels, ni Canal 9, ni ONGs fantasma, ni Formula 1, ni Cabanyal, ni fotos censurades, res de res...el gran èxit del PP al País Valencià es centra en el fet de guanyar abans de començar el partit. Tota la ciutadania pensa que tot el peix està venut i aquesta sensació que no ens podem traure del damunt és la seua gran victòria.