A PEDRADES PER LA LLIBERTAT

Espectaculars les imatges de la plaça Tahrir del Caire on els partidaris de Mubàrak han anat a rebentar la manifestació de la gent que lluita per la democràcia a Egipte.

Els dos bàndols 'vinga la pedrà' avançant i retrocedint a estones enmig del caos. Aixecant les llambordes per llençar-les a l'oponent sense miraments. Podriem dir que la manera d'actuar de Mubàrak ha estat impresentable, enviant els seus a crear tot aquest clima als carrers que ja vorem com acaba. Tinc la sensació que el costat que trie l'exèrcit serà cabdal pel triomf o derrota de la revolta. Encara no està clar quin paper juga USA en tota aquesta història. Sembla que vol estar al plat i a les tallades.

ALGUN CONCERT MILLOR?

Divendres passat a tots ens hauria agradat obrir de bat a bat les portes de la sala gran del Palau de la Música, però ens vam haver de conformar amb les del Petit Palau.

Pep Gimeno 'Botifarra' va obrir la nit i la seua capacitat per ser autèntic van posar el llistó molt alt. Tres de les cinc persones situades a la fila 4 no l'havien sentit mai en directe i mentre la seua actuació avançava se'ls veia a la cara que s'ho passaven pipa.

Miquel Gil va començar més nerviós, supose pel fet d'estrenar repertori. De seguida va fer unes quantes pinzellades dels primers discs i el públic es va entregar de nou.

El clímax de la nit van ser les tres o quatre cançons on van cantar junts. Molt gran!

POSEU-ME LES ULLERES

Fa una setmana vam fer cap al teatre Romea del Raval per veure una obra sobre Vicent Andrés Estellés. 'Poseu-me les ulleres' és representada per la Companyia del Teatre Micalet i Miquel Gil.

Encara que, per al meu gust, abusa una miqueta dels monòlegs per part de l'actor que interpreta a Estellés, també cal dir que és la millor manera de conéixer la personalitat genial del poeta de Burjassot. L'utilització de videoprojeccions per tenir l'opinió de diverses persones, va fer possible escoltar de primera mà familiars del fill del forner i acadèmics com Jaume Pérez Montaner o el meu antic professor Vicent Salvador. El millor moment de la nit fou la combinació de 'M'aclame a tu' amb 'Assumiràs...'. Molt gran!

SOM DE LA PELITRÚMPELI

Acaba d'eixir del forn aquest nadal passat un títol que era obligat adquirir: 'Al Tall: Música per a un poble' de Victor Mansanet. M'ha sorprés perquè esperava un text molt biogràfic i centrat en la història personal dels integrants de grup de folk més important del país.

Per altra banda, estem davant d'un exercici de revisió històrica impressionant. La quantitat de dades que l'autor dóna per contextualitzar la cronologia del llibre és increïble. Tenia pensat saber moltes més coses de Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil, però al remat he acabat descobrint una llista enorme d'esdeveniments des dels anys 60 fins l'actualitat.

CURSA DEL NASSOS

Sempre és especial córrer el dia 31 de desembre, ja que et recorda com va començar tot amb les ganes que esperava la Sant Silvestre cada any. Tot i ser menys de dos quilòmetres, era important córrer a casa.

Fa tres anys vaig fer la meua darrera Cursa dels Nassos, tosint i costipat com una mala cosa, abans de celebrar el cap d'any en una masia del Bages a prop de Súria.

Enguany, els primers cinc han estat horribles amb molta gent i carrers estrets per on 9500 persones és complicat que puguen anar bé. Després de veure que portava un alarmant temps de 26 minuts, he pogut remontar una miqueta i acabar amb 49'10.

En aquest dos primers mesos de l'any, ja tinc previst dues mitges maratons (Sagunt i Granollers) a banda de la Cursa de Sant Antoni. A veure si espavilem i els reis ens porten salut i quilòmetres...

NEGRES I CRIMINALS

Des de sempre, he tingut amagades en un racó un parell de novel.les negres de les quals no recorde molta cosa. Només que em van agradar molt en el moment en el que les vaig descobrir. Les guaitava en la llunyania mantenint la promesa de tornar-les a llegir algun dia. Parle de 'Elles no se n'adonen' de Boris Vian i 'La clau de vidre' de Dashiell Hammett.

Aquestes darreres setmanes sembla que m'ha entrat una xicoteta dèria per retornar a aquests tipus de relats. Primer fou 'Las Tres Balas de Boris Bardin' del company Milo Krmpotic, després 'El crepuscle dels afortunats' de Juli Alandes i ara estic amb una altra de Ferran Torrent 'La mirada del tafur'. Caldrà passar-se per la Barceloneta, diuen que la llibreria adequada es troba alli.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

Tots els dimarts del passat mes de novembre vam assistir al 3r Seminari de Pensament per la Pau organitzat pel Centre d'Estudis JMDelàs de Justícia i Pau. Durant les sessions, hem escoltat activistes explicant el concepte de desobediència civil i l'acció no violenta, tenint present les seues ramificacions i metodologia. S'ha parlat del pensament gandhià i l'ecopacifisme actual, a més de conéixer l'experiència de Pepe Beunza que fou el primer objector de consciència de l'estat l'any 1971. Tot i no ser un encontre amb nombrós públic, s'ha aconseguit un petit espai de debat entorn a les idees per intentar canviar el món en un futur proper.