APLEC DE LA PLANA

El cap de setmana passat va començar divendres amb la inauguració de l'Aplec de la Plana a la Casa de la Cultura de Moncofa. La presentació del llibre 'Noves Glòries a Espanya' de Vicent Flor amb la participació de l'editor Vicent Olmo, ens va recordar la vergonyosa actuació de l'extrema dreta a la FNAC fa uns mesos.

Dissabte la festa va continuar a les 22h per veure en viu al cantautor de La Vilavella Josep Lluís Notari, un parell de grups de Vila-real i el plat fort (per quarta vegada aquest any) els Obrint Pas. La plana encara es mou...

CANTS I CANTS

Un gran disc del company de Godella Josep Aparicio 'APA' que ha sabut combinar d'una manera exemplar l'ànima de cadascun dels temes amb una veu espectacular i uns músics extraordinaris.

M'agradaria destacar la cançó 'Coloma Bruna' de Vicent Torrent on es 'refilen els níspros cap a la lluna' o la 'palma d'aurora que et tremola pujant-te per la persona'.


També trobem una Malaguenya, una Granaïna, un Cant de Batre i alguna peça que havia fet abans Miquel Gil com 'el Bolero de l'Alcúdia' de Vicent Andrés Estellés.

Melassa i avant...

BONA DIADA

Bon diumenge de diada per començar una nova temporada atlètica. Primera vegada a la Cursa d'Horta i bones cames gràcies a la pretemporada feta a l'agost. Un recorregut curt de 5 quilòmetres, però molt exigents amb algunes pujades de mèrit.
El temps de 22min 39 segons a 4:32 el quilòmetre és bo, encara que ho és més la sensació d'entrar just darrere de la llebre de Baldomar quan feia ja temps que això no passava.

A més a més, vam descobrir un baret prou interessant en la frontera d'Horta amb el Carmel que mereix una nova visita en un futur proper.

SOPA AL PALAU

Mític concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Les entrades no eren molt bones, en un lateral a l'altura de l'escenari i sense massa visió. Les primeres cançons del disc 'La Roda' ens recorden les cintes de cassette de 60 minuts en un R-5 de color blau. Massa temps sense escoltar-les i segur que els més joves de l'auditori no se les sabien.

Omplien l'espai 17.000 persones que anaven escalfant l'ambient en les peces més conegudes de la banda. Tinc la sensació que portava 20 anys esperant aquest concert on vam gaudir de dues hores i mitja de rock and roll en una de les bandes sonores de la nostra vida.

CINC CLAUS

Cinc Claus és un xicotet reducte de cases a uns tres quilòmetres de l'Escala. Mai no m'havia fixat en ell, simplement formava part d'un garbell de noms mítics de l'Empordà, juntament amb Ultramort, Saus o Albons.

L'altre dia vaig prescindir d'una de les millors rutes per córrer (el camí entre L'Escala i Sant Martí d'Empúries) per descobrir un llogaret on trobem un pont medieval, una capelleta i un parell de cases rurals.

Es troba a les portes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i em recordava molt al camí que unia Moncofa platja amb Xilxes platja on fa anys es podien trobar uns canyars semblants. Ara ja han destruït tot allò i no recorde el punt exacte on estava la caseta de Navarro i l'horta on, de tant en tant, furtàvem melons...

GEOGRAFIA DEL CANT

El dia 20 d'agost a migdia en la Serra Grossa de l'Olleria feia una 'galvana' contundent. L'excursió d'hora i mitja en un forn cara amunt tenia com a objectiu una visió, un paisatge, una idea.

Des de dalt de tot es veien una sèrie de pobles de la Costera: Canals, Alcúdia de Crespins, Montesa, Annauir, Cerdà, Llanera de Ranes, Rotglà i Corberà. A la nostra esquena, uns quants de La Vall d'Albaida: l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Albaida, Montaverner, Alfarrasí. Més al sud podiem reconéixer les muntanyes d'Alacant a les quals ens dóna la benvinguda el Montcabrer.

Un bon arròs a banda el dia anterior, la fira d'agost de Xàtiva i Pep Gimeno Botifarra a la plaça del mercat completen una visita rapideta a la geografia del cant.

L'ESTIU A CAMP DE L'ARPA

Dijous passat dia 4 d'agost vam veure per primer cop en directe a Òscar Briz en el Macondo Bar del carrer Conca. El carrer estava desert degut a l'efecte estival de les grans ciutats. La sala petita i estreta convidava a fer un concert acústic sense moltes pretensions.

De sobte, a l'hora en punt, apareix un grup cantant en anglès i presentant les cançons amb un accent de la Plana prou marcat. S'anomenen 'Bardamu' són de Vila-real, tenen un guitarrista de la Vall i una violinista de Palafrugell....molt raro tot.

Després ve l'Òscar Briz i ens regala un descobriment basat en un poema d'Estellés 'Font serena de la llibertat'. Sezillament genial! Ja haviem perdut el darrer metro, però no ens va importar gens que ens tocara un taxista xarrador fins a casa.