ON NAIX EL TER

Aquest dissabte passat hem fet un pas més en la coneixença del Pirineu. A primera hora del matí vam arribar al Refugi d'Ulldeter a prop de Setcases a 2.220m d'alçada.

Després d'instalar-nos, passat migdia i no sense patir, vam fer el cim de Bastiments (2.881m) que ens rebia amb un vent del nord realment fresquet. Hi havia una vista del Canigó excepcional i tant el mag d'Algemesí com el colombià vam convenir que aquell serà el proper repte.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.

A l'endemà, vam tindre forces per fer cinc hores i mitja més i anar fins al Refugi de Coma de Vaca i tornar. Després ens vam disposar a tornar a la civilització i a les llargues cues de tràfic per entrar a la ciutat.

ES MEU DESERT

Un teatre enorme (1499 pers.) a Olesa de Montserrat, moltes ganes de veure Antònia Font després d'un temps i la companyia del Ironman de l'Olleria que debutava dimarts a la nit.

Primera part exclusivament centrada en el seu darrer disc 'Lamparetes', feia mesos que no l'escoltava, no crec que siga el seu millor disc, però en directe m'ha semblat millor.

De totes maneres, res comparable a l'esclat de d'emoció a la segona part. Sonaven cançons de fa 10 anys dels discos 'A Rússia' i 'Alegria' amb regust al casal del carrer d'Almenara...només ens va faltar 'Viure sense tu'. Mamelleta de monja!

APLEC DE LA PLANA

El cap de setmana passat va començar divendres amb la inauguració de l'Aplec de la Plana a la Casa de la Cultura de Moncofa. La presentació del llibre 'Noves Glòries a Espanya' de Vicent Flor amb la participació de l'editor Vicent Olmo, ens va recordar la vergonyosa actuació de l'extrema dreta a la FNAC fa uns mesos.

Dissabte la festa va continuar a les 22h per veure en viu al cantautor de La Vilavella Josep Lluís Notari, un parell de grups de Vila-real i el plat fort (per quarta vegada aquest any) els Obrint Pas. La plana encara es mou...

CANTS I CANTS

Un gran disc del company de Godella Josep Aparicio 'APA' que ha sabut combinar d'una manera exemplar l'ànima de cadascun dels temes amb una veu espectacular i uns músics extraordinaris.

M'agradaria destacar la cançó 'Coloma Bruna' de Vicent Torrent on es 'refilen els níspros cap a la lluna' o la 'palma d'aurora que et tremola pujant-te per la persona'.


També trobem una Malaguenya, una Granaïna, un Cant de Batre i alguna peça que havia fet abans Miquel Gil com 'el Bolero de l'Alcúdia' de Vicent Andrés Estellés.

Melassa i avant...

BONA DIADA

Bon diumenge de diada per començar una nova temporada atlètica. Primera vegada a la Cursa d'Horta i bones cames gràcies a la pretemporada feta a l'agost. Un recorregut curt de 5 quilòmetres, però molt exigents amb algunes pujades de mèrit.
El temps de 22min 39 segons a 4:32 el quilòmetre és bo, encara que ho és més la sensació d'entrar just darrere de la llebre de Baldomar quan feia ja temps que això no passava.

A més a més, vam descobrir un baret prou interessant en la frontera d'Horta amb el Carmel que mereix una nova visita en un futur proper.

SOPA AL PALAU

Mític concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Les entrades no eren molt bones, en un lateral a l'altura de l'escenari i sense massa visió. Les primeres cançons del disc 'La Roda' ens recorden les cintes de cassette de 60 minuts en un R-5 de color blau. Massa temps sense escoltar-les i segur que els més joves de l'auditori no se les sabien.

Omplien l'espai 17.000 persones que anaven escalfant l'ambient en les peces més conegudes de la banda. Tinc la sensació que portava 20 anys esperant aquest concert on vam gaudir de dues hores i mitja de rock and roll en una de les bandes sonores de la nostra vida.

CINC CLAUS

Cinc Claus és un xicotet reducte de cases a uns tres quilòmetres de l'Escala. Mai no m'havia fixat en ell, simplement formava part d'un garbell de noms mítics de l'Empordà, juntament amb Ultramort, Saus o Albons.

L'altre dia vaig prescindir d'una de les millors rutes per córrer (el camí entre L'Escala i Sant Martí d'Empúries) per descobrir un llogaret on trobem un pont medieval, una capelleta i un parell de cases rurals.

Es troba a les portes del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i em recordava molt al camí que unia Moncofa platja amb Xilxes platja on fa anys es podien trobar uns canyars semblants. Ara ja han destruït tot allò i no recorde el punt exacte on estava la caseta de Navarro i l'horta on, de tant en tant, furtàvem melons...