PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Ahir a la meua família es va aconseguir una petita victòria vestida d'un detall inesperat. Em truca mon pare i m'explica que en Canal Bou ha aparegut la notícia que 'La Muixeranga' ha estat considerada patrimoni de la humanitat.

Per descomptat, ja estava informat d'aquesta gran alegria, però em va agradar més que el meu pare la sentís com a pròpia. Potser és el primer pas per seguir amb els nostres viatges culturals per saber que Algemesí és un poble més o menys igual de gran que La Vall, que es troba a la comarca de la Ribera i que al mes de setembre fan alguna cosa pareguda als castells catalans.

De tant en tant, ja va bé que els d'allà baix tinguen una bona injecció d'autoestima que no tinga a veure amb els bous, les mascletades o la paella (que no és arròs amb coses).

A TREMOLAR!

Divendres nit a l'Heliogàbal en el cor de Gràcia vaig poder trobar-me per primera vegada amb el Sènior i el Cor Brutal. El meu primer gest fou comprar el nou disc 'GRAN' sense haver-lo escoltat abans. Tota una declaració de intencions.

Només els havia escoltat una miqueta via myspace i m'encantava la cançó 'El signe dels temps' que va guanyar el premi Ovidi Montllor a la millor cançó de 2009, tot i que després d'un parell d'hores de concert no la van tocar. Tota l'estona van sonar temes tan bons que cadascun d'ells era com un xicotet regal embolicat que calia obrir i paladejar.

Hauria d'haver anat al setembre a vore'ls al festival Altaveu de Sant Boi...quin gran error!

QUINA VERGONYA DE DEBAT

Aquests són els dos 'fulanos' que encara tenen la cara de demanar-nos el vot sense miraments i amb un cinisme que ultrapassa els nivells normals d'imbecilitat humana.

Un debat que no és debat, una democràcia que exclou els altres partits i ens obliga a triar entre 'Torreta i Perdisión'.

Un ball de conveniència centrat en a vore qui la diu més grossa i la seguretat que els altres ja ho havien fet abans. Tot macerat amb la llarga lletania del 'I tu més...'

De veres, que de vegades acabes donant-li la raó al faro de Peces Barba i retornar a la màxima que no ens falla mai: 'L'autonomia que ens cal és la de Portugal'.

TOTS ELS COLORS DEL VERD

El passat dia 20 van passar moltes coses relacionades amb el color verd.

L'antiga bandera verda líbia té les hores comptades després de l'assassinat de Gadafi, del qual caldria parlar perquè és vergonyós com va anar tot i les brutals imatges de com el poble l'executa sense cap mirament.

Per altra banda, a Euskalherria s'obri un temps per a l'esperança després que ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada. És un moment clau per a la llibertat d'un poble que ara pot mirar al futur d'una manera més oberta. També seria bo que la gent sapiguera la tasca tan fonamental que han dut a terme els observadors internacionals com Brian Currin i quins partits han despreciat tot aquest treball perquè potser no els interessa arribar a un acord on no trobem vencedors ni vençuts.

ON NAIX EL TER

Aquest dissabte passat hem fet un pas més en la coneixença del Pirineu. A primera hora del matí vam arribar al Refugi d'Ulldeter a prop de Setcases a 2.220m d'alçada.

Després d'instalar-nos, passat migdia i no sense patir, vam fer el cim de Bastiments (2.881m) que ens rebia amb un vent del nord realment fresquet. Hi havia una vista del Canigó excepcional i tant el mag d'Algemesí com el colombià vam convenir que aquell serà el proper repte.
A la nit, amb el menjador ple de xiquets amb els pares, vam trobar la companyia solitària d'un anglès de Plymouth que caminava sol i ens vam engaltar tots de vi cabut, encara que els refugis són el pitjor context per fer festa.

A l'endemà, vam tindre forces per fer cinc hores i mitja més i anar fins al Refugi de Coma de Vaca i tornar. Després ens vam disposar a tornar a la civilització i a les llargues cues de tràfic per entrar a la ciutat.

ES MEU DESERT

Un teatre enorme (1499 pers.) a Olesa de Montserrat, moltes ganes de veure Antònia Font després d'un temps i la companyia del Ironman de l'Olleria que debutava dimarts a la nit.

Primera part exclusivament centrada en el seu darrer disc 'Lamparetes', feia mesos que no l'escoltava, no crec que siga el seu millor disc, però en directe m'ha semblat millor.

De totes maneres, res comparable a l'esclat de d'emoció a la segona part. Sonaven cançons de fa 10 anys dels discos 'A Rússia' i 'Alegria' amb regust al casal del carrer d'Almenara...només ens va faltar 'Viure sense tu'. Mamelleta de monja!

APLEC DE LA PLANA

El cap de setmana passat va començar divendres amb la inauguració de l'Aplec de la Plana a la Casa de la Cultura de Moncofa. La presentació del llibre 'Noves Glòries a Espanya' de Vicent Flor amb la participació de l'editor Vicent Olmo, ens va recordar la vergonyosa actuació de l'extrema dreta a la FNAC fa uns mesos.

Dissabte la festa va continuar a les 22h per veure en viu al cantautor de La Vilavella Josep Lluís Notari, un parell de grups de Vila-real i el plat fort (per quarta vegada aquest any) els Obrint Pas. La plana encara es mou...