SETMANA CÀNTABRA

Aquesta és la vista que hem tingut durant cinc dies des de l'hotel de Noja (Cantàbria). Una platja infinita amb una marea que sempre retorna i un oratge privilegiat. Hem gaudit del viatge de final de cicle de 4t ESO amb 56 alumnes i dos dels millors profes que conec per viatjar.

Vam descobrir pobles encantadors com Castro Urdiales, Santillana del Mar, San Vicente de la Barquera o Comillas. Vam retornar 18 anys després a Potes i Fuente Dé, aquest cop amb neu. També teniem un especial interès en visitar Santander i Bilbao, l'experiència ha estat molt enriquidora. Cal tornar per paladejar les ciutats d'una manera més pausada i sense pressa.

Els xiquets, tot i les excursions nocturnes, no s'han portat malament. Han tornat molt contents, amb la certesa alguns, que han fet el viatge de les seues vides.

FILLS DE LA PELITRÚMPELI

Recorde escoltar en els anys 80 un vinil vell i atrotinat d'un vaixell ple de xiquets que desembarquen a La Vila Joiosa, recorde totes les aventures per les comarques valencianes i com les noves generacions han fet seus aquests contes. 

Dijous 14 de Febrer del 2013 fou un dia per recordar, una jornada on vam deixar enrere una part de la nostra història i un tros d'ànima en el camí. L'Auditori s'engalanava per rebre el darrer concert d'Al Tall a BCN i nosaltres veiem desfilar des de d'alt del 'cadafal' una sèrie de cançons que ens han acompanyat des de sempre.

L'acte es va cloure amb la Moixeranga, i poques vegades s'ha sentit tant el profund silenci que guardava tot el públic. Potser vam començar a entendre que significa això de ser 'Fills de la Pelitrúmpeli'.  

VINT ANYS DESPRÉS

És possible passar-se vint anys sense pujar al Castell i a la muntanya més alta del teu del teu poble?

Hem començat aquest 2013 amb força reconquerint el 12 de gener el Castell de La Vall. El dia era radiant, no podíem haver triat una jornada millor, la vista fou impressionant: les Columbretes, la Plana de Castelló, Sagunt, la Calderona, la Valldigna....tota la silueta del Golf de València moria en el Cap de Sant Antoni. 

Seguint amb la revisió del terme, divendres 8 de febrer, vam ascendir a Pipa pel costat del Mur amb un desnivell important i patint els excessos dels dies meridionals. L'oratge no era massa bo i no vam poder gaudir molt del cim, però encara ens quedava la baixada que també comporta un cert risc si vas ràpid.

Espere no deixar passar dues dècades més per tornar. 

SANT GATXO I PEPET

Fa més de deu anys, vaig rebre per correu el segon CD (Quan ja és tard, 2001) d'un grup de La Vila Joiosa anomenat Sant Gatxo. No els havia escoltat mai, però em van semblar molt potents. El 2006 van treure el tercer disc (Si tanque els ulls) sempre visitava la seua web per saber si feien algun concert a prop. Durant una dècada els he gaudit en la distància i ara treuen un nou treball (Llum) sonen igual de bé que sempre.

Dijous 10 de Gener vam tenir una revelació, una visió, una epifania. Vam assistir per primera volta a un concert de Pepet i Marieta. El context: el bar del Teatre Lliure de Gràcia, un showman i el públic totalment entregat. El coneixia per ser del gremi i per terceres persones, també sabia que seria molt gran...i realment ho fou.

Ser de les Terres de l'Ebre és el més semblant a ser valencià a la gran ciutat.

L'HOME DELS NASSOS

El dia 31 a la tarda vam fer la cursa de 10 quilòmetres amb millor temps des de juliol del 2008. Fou la Cursa dels Nassos i el temps va ser 45 min i 44 segons. La idea abans de la prova era baixar de 48 min, ja que amb 14.000 persones és difícil córrer. Durant el desenvolupament de la volta, vaig notar que anava ràpid encara que amb unes sensacions no massa bones. El recorregut pla i en algun moment de baixada afavoria una marca bona. A més a més el calaix de sortida també va ser el correcte. 

El patiment es va centrar en els quilòmetres finals amb unes rectes infinites i enganyoses. Caldrà preparar-se bé per a Sant Antoni, a veure si podem fer alguna cosa de profit.    

MANDANGA EN EL TANGA

Concert en majúscules dijous dia 20 de desembre a l'Apolo. Com aperitiu vam tindre el conjunt de cant improvissat 'Ensaladilla so insistent' que va mostrar una nova visió de les típiques gloses balears. Entre aquestos teloners vam trobar a Carles Belda i Joan Garriga que asseguren la qualitat de la proposta.

Els Orxata Sound System van incendiar la nit amb el seu disc 3.0 gravat en part a Islàndia. Presenten la seua peculiar barreja entre la modernitat del so electrònic i la tradició musical valenciana.
L'escenari fou conquerit un parell de voltes pel públic extasiat. Espectacular troballa de mestres valencians de Carlet, Llocnou d'en Fenollet, Montaverner, Biar, Guadassuar i altres.
L'aspra diàspora no s'atura!      

VALENCIANS D'ALGÈRIA

Dimarts passat vaig passar pel carrer Ferlandina a veure un documental sobre la immigració valenciana a Algèria. Només vam tastar la primera part del reportatge, Juli Esteve ens va fer un xicotet resum de com havia estat el procés de creació i quines experiències va viure amb els protagonistes. També ens va preparar per la segona part que sembla ser la més dura, on ocorren autèntics drames centrats en la guerra de la Independència de França.

El més impactant és veure com les persones que marxen, majoritàriament del sud valencià, cap a la costa algeriana pateixen un doble exili. Primer deixen les seues comarques d'origen i més tard quan ja consideren com a seua aquella terra propera, la història els obliga a fer les maletes de nou i no sentir-se d'enlloc.