
Es veuen els diferents punts de vista de diversos familiars en distintes generacions. Les opinions de la gent que es queda al poble, les indecisions del fill reclós a Europa amb els pares a l'altra punta del món, la néta que es passa dos anys a Barcelona i intenta cercar l'ànima dels seus avis pels carrers oblidats de la Torre.
És increïble com se pareixen les històries d'immigrants, sempre la mateixa desconfiança, el mateix sou de merda i la coneguda enyorança. Al remat, una estona agradable que segons sembla ha estat inspirada en un matrimoni de Picassent que feien de forners a Melbourne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada