El primer dia de l'any bufava un vent de mil dimonis per la Plaça l'Assumpció on em vaig creuar amb un antic membre de la Penya més 'xunga' del terme. Recorde que jugava com a davanter centre en el meu equip fa molts anys. Recorde també que em va salvar d'una bona tocada de cara per part d'un ganster local un estiu a les 6 del matí. Recorde que amb els seus amics sempre eren els més abusadors, els més conflictius i els més drogats.Els cabells se li han tornat blancs com si haguera vist la mort de molt a prop. Caminava amb la mirada perduda sense saber on anar. L'època dels millors dies ha passat i el nostre cos té memòria. La seua visió m'ha fet recordar una cançó de fa un temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada