diumenge, 7 de març de 2010

LA SEGONA MARATÓ

Quina seria la cosa positiva de fer una marató sense haver entrenat massa? Es pot fer només rodant uns quants dies a la cinta de córrer del gimnàs? Quin podria ser el desig de patir una tortura que s'allarga durant 42 quilòmetres i 195 metres?
Amb un mes de preparació, 10 dies de lumbàlgia i un insistent dolor al bíceps de la cama dreta des del quilòmetre 4...se m'ha ocorregut acabar aquest matí la Marató de Barcelona en un temps gens dolent de 3h 59min. Els primers 10 han sigut massa ràpids mentre la conversa amb Cris feia més agradable l'estona. Sense deixar el ritme ascendent he fet la primera mitja en 1h 54min. La llebre de Baldomar m'ha acompanyat en uns difícils 25 a 30. I a partir d'ahi m'he enfrontat com he pogut al 'mur'. Fins al 36 bé, però els darrers 5 la cosa s'ha posat lletja. Calambres a la Plaça de la Catedral i estrabada muscular a Drassanes. He arribat amb les forces justes i jurant que la propera la prepararé millor.

1 comentari:

Cristina ha dit...

Hola Companys!
Pot ser siga tard, però...ho faré! Efectivament, aquells 10 kilòmetres amb el Carles van ser increïbles. Feia temps que no ens veiem, i pot ser per casualitat o simplement perquè la vida és així, ens vam trobar a la Marató. Quina al.legría, quina il.lusió, entre 12.000 persones veure entre tants caps, tantes cames, tans comentaris...un rostre que em semblava familiar. EL Carles, Xarlie per als amics de la UJI.
Que gran!
Gràcies per aquells 10, Xarlie.
Ara em de repetir fins el final, no?