
Recorde que aquell any la festa del Correllengua es celebrava en una drassana del port i la gent s'havia refugiat de l'oratge en aquell magatzem obert. En un moment de la festa, tres amics vam decidir que ja teniem prou d'estima a la llengua i ens vam llençar a descobrir la ciutat. Vam recórrer places i carrers que no encerte a situar en el mapa, tot buscant un cinema antic difícil de trobar. La pluja ens va deixar una imatge d'una València gris, de carrerons humits i voreres irregulars. Va ser el nostre primer octubre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada