dimecres, 10 de novembre de 2010

NOU INDRET

Diumenge passat, després d'unes quantes 'giragonses' per caminets d'horta, vaig descobrir la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. M'agradaria pensar que Miquel Duran va passar alguna vegada per ací quan va escriure aquell vers: on l'àvida pupil.la junta el blau i la plana...
Una mar de tarongers ho enlluernava tot, un petit mapa d'un antic país amb la Vall amagada i espectant. Un xicotet puig on arriben tots els camins, el refugi de les joies preuades i una posta de sol molt adient per la celebració. A poqueta nit, enfilem cap al nord entre la pluja, després d'una bona pràctica de caliu, tendresa i paraules ben dites.

2 comentaris:

El tio Mel ha dit...

Collons, m'has tocat la fibra...veig que el vi era bo al casament i et va deixar el cap lúcid!

Lola Steiner ha dit...

Lo de les paraules ben dites va per les converses d'alt nivell que va mantenir el divendres a la terrassa d'un kebab. :)