dimarts, 7 de juny de 2011

NO HI HA MANERA

M'havia preparat el frontal, un ponxo, piles, cremes vàries, roba de recanvi, barretes de cereals, les bambes de la sort, etc...

La motxilla estava plena de l'esperit necessari i la moral ben alta per resistir. Els pals aguardaven llestos per caminar 60 quilòmetres durant 14 o 18h des del barri de Gràcia fins a Montserrat. Però em vaig oblidar del més important: el poc entrenament a les cames i les xiruques dels Carros de Foc que es morien de pena en algun prestatge.


Per segon any em retire de la Gràcia-Montserrat a les dues de la matinada. El 2009 fou a Olesa (km 45) i enguany abans d'Ullastrell (km 35) quan encara faltaven 25 per l'arribada. Llàstima per l'Edurne Pasaban de Navas que caminava amb determinació i lleugeresa cap a la muntanya sagrada. Un taxi nocturn car i trist ens tornà a la civilització de Cornellà.

1 comentari:

Ramon ha dit...

Hola Carles, jo aquest any vaig fer la ullastret Montserrat i se el que t'esperava, l'infern, et convido a que la facis desde el nostre poble Molins, es mes curta.
Records.