Fa menys d'un any el dirigent libi Muammar el Gaddafi no era 'encara' un dictador. El president de torn de la Unió Europea podia parlar amb ell del preu dels dàtils i de l'alimentació rica de fibra dels camells a dins una jaima enmig del desert.Ara, a l'home li ha passat pel cap bombardejar el seu propi poble i es converteix de la nit al dia en un boig que s'immolarà a Trípoli abans de cedir el poder.
Si els països europeus tingueren fetge, els cauria la cara de vergonya!
3 comentaris:
Doncs si.
Tens tota la raó... i no ho dic pas orgullosa. Tenim els governs que ens mereixem?
Més clar, l'aigua...
Publica un comentari a l'entrada