Fa tres anys, amb la Santíssima Trinitat del Monturiol vam fer cap a la 23a Cursa de la Vila de Sant Boi amb pòdium, gos i 'curruca' familiar al darrere. A ningú li va agradar l'experiència excepte a mi que vaig repetir l'any següent on quasi em perd l'eixida per arribar tard.Diumenge vam tornar al Constantí Miranda i a la maleïda pujada de Camps Blancs. Abans però, una agradable passejada pels jardins de l'hospital i els carrers estrets de 'bajo pueblo'. No la recordava amb un recorregut tan irregular. Finalment hem aconseguit un temps discret de 49'43. De totes maneres, es tracta d'una volta a peu molt agraïda, amb poca gent i que es pot córrer a gust.
2 comentaris:
M'ha encantat allò de la Santíssima Trinitat! Encara falta per a que es pugui retrobar a una altra cursa, però paciència, que tot arribarà. Haurem de planificar bé quin serà la següent actuació conjunta. La Behobia-San Sebastian, per exemple, seria un moment bonic.
Bé la marca!
Collons! Behobia-Donosti...quasi res!!!
Publica un comentari a l'entrada