dimarts, 30 de juliol de 2013

CA LES SENYORETES


Ja feia temps que portava imaginant com seria el poble, el carrer, la casa i la visió de la Serra del Benicadell. Només arribar em va sobtar que Otos és menut, però no tant com esperava. També el pensava més arramblat a la muntanya, més feréstec i aïllat. La galvana de juliol era contundent i amb els acompanyants d'Alacant i l'Olleria buscàvem l'ombra i descans d'un oasi particular. 

L'entrada em recordà a les cases enormes i antigues del barri de Sant Vicent. La terrassa posterior dóna joc a moltes activitats com: presentacions de llibres, concerts i lectures de poesia a les nits d'estiu. Tot l'espai sempre ple d'estris per treballar la terra. Una fideuà entre amics és la millor opció per celebrar que l'any vinent al sud serem més gent.