diumenge, 20 d’abril de 2014

PRIMERA I ÚLTIMA?


Diumenge passat vaig córrer, junt al Kenenisa del carrer Calvari, la XVI Pujada a Pipa del meu poble. En general, podem considerar-la sense por a ser exagerats, com una autèntica i calorosa tortura. 

Mai no havia fet una volta a peu d'aquestes característiques, només recorde alguna cosa similar fa més de cinc anys a Adzeneta del Maestrat i  diverses curses per Collserola. L'ocasió no va defraudar i fou molt pitjor del que em pensava.

L'ascensió a la muntanya més important és llarga i constant, dura gairebé una hora on l'emoció del moment i la inconsciència del que vindrà et van donant forces. Les baixades t'enganyen fent creure que ets un Kilian de la Plana, després les tres ultimes pujades et demostren l'evidència: No estaves prou preparat. Al remat 2h 57min, el consol va ser poder baixar de les tres hores de patiment.

1 comentari:

Akane LolaSteiner ha dit...

L'any que ve la petem, no pateixis. I la d'Atzeneta, però la llarga.