Cinc Pics d'Abril

El passat 29 d'Abril vam fer una ruta pel terme que mai no hauria pensat de fer. Només la tossuderia 'xurra' del meu germà va fer possible la fita. Es tracta dels 5 pics al meu poble (el Castell, el pic de cabres, la penya Migdia, Penyalba i Pipa)

Vam sortir cap al Castell a les 7am amb una frescor amenaçadora i el recorregut es va allargar fins les 2 i pico del migdia. Havent fet una parada tècnica en Aigualit per reposar forces. El vent fou el protagonista de la jornada que va culminar després d'haver tastat l'amarga pujada de Pipa pel cable de Fondeguilla.

Molt dur tot plegat! 

CALDERÉ

Has marxat ràpidament, sense temps a dir adéu. Ens has deixat orfes de la teua bonhomia, dels teus savis consells i anécdotes incomptables. Per sempre formes part del nostre univers i de les coses bones que ens han passat a la vida.

Mons pares el van conéixer abans en aquell xicotet pis del barri de Sant Antoni  on el destí ens va tornar a juntar molts anys després. Tenies sempre el sarcasme afilat i la porta oberta per a qui volgués arribar.

Els sopars de dijous d´un partit que ja no existeix ens van acostar definitivament i les felicitacions després de fer un basquet gegant de camaseques van fer la resta.

Només puc dir que has fet millor a les persones que has conegut. Prometem pujar de tant en tant a la caseta de Mel a vigilar les oliveres.  Tots et trobarem a faltar en el ´morsar´ de dissabte al Racó o a lo de Mario. 

No pagues tu aquesta vegada...ja ens encarreguem nosaltres de recordar-te.

ONDA I FANZARA

Dilluns 31 d'octubre estava marcat en roig per fer una excursioneta en família cap a Fanzara. El problema principal era on dinar, però l'expert del carrer calvari va tirar dels seus contactes per trobar un oasi enmig d'Onda. Cal dir que l'olla de fang on l'arròs en llamàntol es va presentar va fer esvair tots el dubtes que teníem sobre la idoneïtat de triar el plat. Fou memorable...

Havent dinat, la 'curruca' es va dirigir per la carretera de Montanejos cap a Fanzara on ens esperava pacient el MIAU (Museu Inacabat d'Art Urbà). Feia mesos que tenia aquesta escapadeta al cap i quasi som els darrers de la família en venir, però val la pena. Un poble que s'organitza per treure l'art al carrer i deixar-lo de manera perpètua en els seus murs i parets. Una idea genial per dinamitzar l'interior de Castelló i donar-li un gran injecció d'autoestima. 

HISTÒRIES DE LA FRANÇA

Portava 12 anys passant per davant la seua porta i mai no havia entrat per veure que s'amagava darrere d'uns vidres opacs dels anys 70. En aquest últim any, he trobat una barberia absolutament genuina just al costat de casa i regentada per tot un personatge.

Benito té 81 anys i és de Guadalajara. Fa 49 anys que talla cabells i perfila barbes amb navaixa al carrer Vallhonrat. Cada cop que seus a la seua mítica cadira d'afaitar no saps mai cap on derivarà la conversa. Aquest home és història viva del barri. Pot parlar de quan van tancar l'escorxador del Parc Joan Miró, quan guardaven carbó al soterrani de l'antic edifici de la seguretat social del Paral.lel, de l'escola que van tancar al carrer Font Honrada, etc...

Sovint amb els perruquers i els taxistes no m'agrada xarrar massa, m'incomoden els silencis que sempre sorgeixen en diàlegs forçats en determinades ocasions. En aquest cas, marxes amb la sensació que potser hauries pogut treure-li més informació sobre aquesta zona popularment anomenada com la França Xica.    

MAI NO SERÀS TAN MENUT

Dilluns 5 d'Octubre vas arribar amb deu dies d'antelació a la Clínica del Pilar del carrer Balmes i només en un mes has omplert els nostres dies de tendresa, responsabilitat, amor i un sentiment infinit de protecció.

Són dies d'observació i de fotografies mentals per recordar un gest tan banal com un badall o una ganyota que ens sembla una rialla. Ens anem coneixent i la conclusió no potser cap altra. Com diu la Laia: No es pot ser més guapo!

A més a més, una idea evident i al mateix temps demolidora és el fet palpable que mai no seràs tan petit com ho ets ara. Com diu Sènior a 'El bon any': ara em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. 

BONA DOSI DE NOSTÀLGIA GOLA AVALL

Retrobar-te amb els amics de fa més de 30 anys sempre és una alegria o un miracle...segons com es mire. En alguns casos, et trobes amb la barrera del temps que t'impedeix aprofundir en la conversa, et quedes amb un diàleg banal i superficial sense massa coses a dir. Afortunadament, això no ocorre amb la majoria, tornes a sentir que 'abans, molt abans' pertanyies a un barri sense ser del barri, passejaves per uns carrers que no eren els teus, però estimaves una gent que era la teua gent.

    

Divendres passat dia 7 d'agost vam organitzar un partidet i soparet per tornar a veure'ns i fou especial. Molts viuen a prop uns dels altres i queden més sovint, però som alguns pocs exiliats que no tenim eixa sort. Una nit d'estiu patint una lleugera tronada amb una xafogor contundent ens va traslladar durant unes hores a un col.legi aïllat i rodejat de tarongers. 

DE SANTA COLOMA A ROMA

Del 15 al 19 de Juny vam acompanyar un grup de 60 xiquets/es de 4t d'ESO a passar uns dies a Roma. Van ser uns dies molt cansats de caminar molt i dormir poc, però ens ho vam passar d'allò més bé i tothom va tornar a casa content.

 Fa uns anys, havia fet la meva primera visita a Itàlia a Milà, Florència, Pàdua i Venècia, però Roma restava com aquella gran desconeguda. La veritat és que podries estar perfectament una setmana sencera i no vore-ho tot. Sovint vaig recordar les classes d'un professor d'història de l'art a COU que ja no recorde el nom i on vaig fer el millors apunts de la història.

En la foto ens trobem a la Piazza Navona que era el punt estratègic de trobada, llàstima que la Fontana di Trevi fos una gran decepció. Per oblidar, el viatge de tornada en vaixell pels marejos i la mala mar que vam tenir. Conclusió: amb bona gent es pot anar a qualsevol lloc.

FA VINT ANYS QUE TINC VINT ANYS

Any 91, Rita Barberà pacta amb Unió Valenciana per ser alcaldessa de València. El mateix any a Benidorm, Zaplana es converteix en alcalde gràcies al vot d'una trànsfuga socialista. Any 95, Zaplana arriba al poder de la Generalitat gràcies a Lizondo i el Pacte del Pollastre.

La resta de la història ja la sabeu, vint anys de corrupció, vergonya, construcció desaforada, altivesa, ostentació, balafiament i aquell lleuger aroma franquista que tot ho impregnava.      

Hi ha una cançó d'un grup de la Marina que diu: 'la nostra pena és una pena d'esperar'. Bé doncs, hem esperat molt, hem esperat massa. Tampoc no hem esperat tranquils fins que la 'pesta blava' ha cedit. Han sigut anys i  un temps de manifestacions, de ràbia, d'il.lusió i d'esperança. Però també d'incredulitat, resignació i poca fe. Ens hem passat mitja vida estirant i l'estaca no tombava mai.

Tenint en compte que l'Octubre roig, poc a poc s'apropa. Caldria contar als nostres infants històries de la terra basades en la resistència i la tenacitat d'un poble, on de sobte i sense avisar, un diumenge 24 de Maig del 2015...tot va anar per l'aire...

PENEDÈS AMAGAT

El cap de setmana del 17 al 19 d'Abril vam llogar junt a una colla d'amics una casa rural al poble de Torrelles de Foix (Alt Penedès). Una excursió matinera a la Font de Les Dous ens va descobrir un paratge bucòlic amb la riera de Pontons baixant cabalosa.

  

A la tarda, vam fer cap al poble veí de Sant Martí Sarroca on vam comprar una marraixa de vermut de bodega, vam gaudir d'un bon àpat i vam patir la posterior pujada criminal al castell. Quan ja el dia intens s'acabava encara es podia fer una visita a una lleteria local on ens van explicar el procés d'obtenció del seu producte.

Diumenge el vam cloure amb una torradeta a Ca la Laia i la compra compulsiva de iogurts, batuts i flams de mató. Tot açò, a setanta quilòmetres del Poble Sec. Mateu-me!!!

QUILÒMETRES DE PASQUA

Portava un mes barallant la possibilitat de fer el Montcabrer durant les vacances de pasqua. La idea era bona, però va derivar en una excursió en cotxe per diversos indrets meridionals.

Vam sortir de la Plana a les 9 del matí en destinació Alzira passant per Guadassuar. El nostre objectiu era el descobriment de la Vall de la Murta i del Monestir de Santa Maria. La passejada fou amable i fructífera amb la troballa d'una nevera a vora camí que ens recorda la que tenim pendent a Agres. 

Després ens vam dirigir cap a Antella per Benimuslem i Gavarda. Al costat de l'Assut vam fer un mos mentre observàvem el Xúquer aparentment menys cabalós que a l'estiu. Vam pujar fins a la fi de la carretera just al davant de la pressa de Tous. Baixàrem per Sumacàrcer pel marge dret del riu, trobant per sorpresa un llogaret prou curiós anomenat Sellent.

Creuant la Costera, vam pujar el port de l'Olleria girant cap a Otos on ens esperava un arròs caldós de bandera a la vessant del Benicadell. Quan més apretava el sol, nosaltres entràvem a Bèlgida buscant el Port d'Albaida. En la llarga baixada vam entrar en el Parc Natural de la Serra Mariola camí d'Agres i Alfafara. La visió autèntica fou la gran mola de Bocairent amb les seues coves, pont romà i carrers estrets.

La vesprada ja era avançada, però volíem rodejar la Mariola i per això calia creuar Banyeres camí d'Alcoi. En la mateixa carretera ens vam adonar que no podíem marxar sense guaitar el Carrascar de la Font Roja....se'ns acumulava la feina. Des d'aquella immillorable atalaia vam creure convenient que ja tocava girar cap al nord i tornar cap a casa.

20 ANYS SENSE OVIDI

Divendres 20 de març vam fer cap al carrer Santa Àgata de la Vila de Gràcia per compartir una estona de concert en el saló de casa d'una companya activista socarrada. Fa uns anys ja vaig fer una cosa similar al barri del Born. L'artista representa les seves cançons a poca distància del públic i l'ambient que sorgeix en aquest context és molt especial.

En aquest cas, vaig retrobar el company Alfons Olmo (Verdcel) acompanyat pel guitarrista badaloní Toni Medialdea fent versions de l'Ovidi Montllor. Podriem dir que es tractava d'un assaig obert amb les cançons del cantautor alcoià de fons. Després de l'actuació podies fer una miqueta de tertúlia per veure quins moments de l'espectacle van agradar més al públic o discutir la dificultat d'una peça o altra.

Xerrant una miqueta amb el personal, vaig trobar un xic historiador català que havia viscut al Poble Nou i ara vivia al Poble Sec. Una dada trivial, però ell assegurava (i és veritat) que en ambdós llocs es troben el Camí Antic de València i el Passatge Antic de València. També parlava d'un camí a prop de l'aeroport del Prat que té el mateix nom i volia unir, en un futur proper, aquestes tres vies amb les Torres dels Serrans. 

Com podeu vore estem molt divertits per ací dalt...   

MARJAL DE MEMÒRIA

El passat dissabte 14 de febrer vam acudir a la plaça del mercat per iniciar una visita a un lloc tan proper i tan poc visitat com la Marjal d'Almenara. El fil conductor de l'excursió eren els búnquers de l'inici de la línia del front XYZ de la Guerra Civil i el nostre guia el periodista local Nel.lo Navarro.

A les acaballes de la guerra, en aquest indret es van realitzar unes tasques de fortificació per intentar impedir l'entrada de les tropes franquistes a Sagunt i València. Finalment no van aconseguir el seu objectiu i algunes construccions han quedat amagades entre les canyes i els aiguamolls.

 

El grup, d'unes trenta persones en total, va gaudir d'un dia magnífic escoltant les explicacions històriques de tothom qui volia col.laborar. També fou genial retrobar vells amics que ara intenten llaurar-se una carrera política davant les properes eleccions que prometen ser les definitives per expulsar els hereus d'aquells qui ocuparen València fa més de 75 anys.

MITJA A LA VALL DE SEGÓ

Vam acabar desembre, com tots els anys pels carrers del Poble Nou corrent la Cursa del Nassos en un temps rapidet de 46'38. Els dos últims quilòmetres des de la Torre Agbar fins la meta al carrer Selva de Mar foren poètics, lliscant per damunt l'asfalt com temps passats. Vaig ser pacient i li vaig treure el màxim partit a una cursa molt plana que fem la mateixa tarda del dia 31. 

Diumenge 18 de Gener era el torn de la Cursa de Sant Antoni i no va anar malament. Seguint les bones sensacions de la Sant Silvestre, vaig fer un bon temps de 47'28. Tenint en compte que ens trobem davant dues pujades bones en el Paral.lel i Sepúlveda que no existeixen en la del Poble Nou. 

Em vaig animar tant, que ahir dia 1 de Febrer vaig tornar a fer una mitja marató després de tres anys. Només passes Almenara trobem una sèrie de poblets (Benifairó, Faura, Benavites, Quartell i Quart de les Valls) que tota la vida havia anomenat Les Valls. Doncs no, ara es diuen La Vall de Segó i cal dir que l'aire que ahir bufava alli era criminal. Vaig fer els deu primers en 51 min, massa ràpid i després ho vaig pagar car a partir del 18. Finalment 1h 49 min que és la segona mitja més lenta de la història, però el paissatge pagava la pena.

LLIBRERIES ACOLLIDORES

Aquest passat mes de desembre ha estat molt fructífer en l'adquisició de dos llibres de poesia en dues llibreries ben peculiars:

El primer poemari ('El Plom de l'Ham' de Joan Navarro, Premi Ausiàs March de Gandia) fou trobat a la Llibreria Vitel·la de l'Escala un cap de setmana de tramuntana empordanesa. Es tracta d'un espai inaugurat fa dos o tres anys al carrer Enric Serra que destaca pels seus actes culturals i presentacions de llibres als quals mai no puc anar per estar a 145 quilòmetres. 

El segon fitxatge ha estat tota una revelació. ('La fràgil Arquitectura dels teus Gestos' de Josep Manel Vidal, Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol). Cal dir que la prosa poètica de l'obra ens ha captivat. Per casualitat vaig veure a twitter una ressenya i a l'instant vaig dirigir els meus passos cap a la nova Llibreria Calders de Sant Antoni. És un plaer trobar a dos minuts de casa un raconet de lletres que no estiga infestat de gent com les típiques del centre de la ciutat.

BENVINGUTS PASSEU PASSEU...

Després de més de dos mesos de silenci...ja estem de tornada. Durant aquest temps m'he dedicat a la recerca i captura de tres discos nous que m'han robat la son.

En primer lloc tenim el nou treball de la cantautora d'Oliva Clara Andrés anomenat 'Entrelínies' que vam escoltar el passat 4 d'Octubre al Teatre del Raval de Castelló dins el Festival TROVAM!

Abans d'estiu vam col.laborar en el verkami de Batà per al seu nou disc 'Intermareal', va costar moltes setmanes que el CD arribara als seu destí, però finalment ja el tenim entre nosaltres.

El més recent de tots tres el vaig adquirir la setmana passada  a la botiga de Partisano del Carrer de les Sitges. La proposta ve de la Safor i es diuen ZOO, la seva cançó 'Estiu' l'he tingut clavada dins el cervell durant mesos. No vam poder trobar entrades per als dos únics concerts a València i BCN. El seu disc 'Tempestes vénen del Sud' és una màgica troballa.

  

22 DIES DOWN UNDER

No es pot anar més lluny, no es poden fer més quilòmetres en caravana, ni fer més fotos que el National Geographic, ni canviar d'oratge més voltes. Aquest any ens hem superat...l'objectiu era Nova Zelanda i Austràlia.

Vam començar en una volta de deu dies amb caravana per les dues illes, dormint en campings amb temperatures tirant a fresquetes. La carretera i els paisatges ho dominaven tot, els llacs i els penyasegats ens sorprenien a cada revolt. Només com a mostra aquesta espectacular imatge del fiord Milford Sound.

  

Després de NZ fou el torn de la Gran Barrera de Corall al nord d'Austràlia. Una inoblidable immersió aquàtica fou la cirereta d'aquesta visita ràpida a Cairns. Tot seguit cap al centre del país per trobar-nos amb Uluru i el desert roig d'Ayers Rock. Impressionant les vistes de les muntanyes Olga i del Kings Canyon.

Finalment vam arribar a Sydney per visitar la Nani i el Jordi que porten alli un any, van ser molt amables i ens van mostrar els raconets més amagats d'aquesta ciutat. Va ser esgotador, però altament recomanable.

SERRA D'IRTA I LES CASES

Divendres 18 de juliol els mascles de Can Piquer vam fer una escapada en el Suzuki cap a la Serra d'Irta. Volíem intentar fer una volta per aquest parc natural, però sense tenir ni idea dels camins que calia agafar i si aquestes dreceres ens portarien més cap al Castell de Xivert o cap a la mar. 

Primer vam descobrir l'Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet que domina l'entrada sud del parc amb unes vistes majestuoses sobre Alcossebre. Després vam trobar una pista que et portava per la vora de la mar i d'unes cales precioses cap al nord fins a la Torre Badum. 

Quan vam arribar a Peníscola, el cos ens demanava més quilòmetres i sense miraments vam fer cap a les Cases d'Alcanar per fer  un bon àpat mariner amb un arrossejat una miqueta massa gustós. La tornada, per fer-la més bonica, va ser per La Jana i Sant Mateu. Cal instaurar aquestes excursions anuals com una tradició familiar.

UN REGALET I UNA VERITAT

El passat 14 d'octubre en una clínica per damunt de la Diagonal va nàixer la xiqueta més estimada de tota la comarca d'Osona i part del Garraf també. Quan era més petita, els pares la passejaven pel corredor amb la banda sonora dels Amics de les Arts per aconseguir dormir-la. De tant en tant, apareixia un senyor morenet que li xiulava una cançoneta d'Al Tall que enlloc de tranquil·litzar-la,  l'esverava més encara.

Ara, la Maria ja és gran. És una senyoreta molt alegre i simpàtica que obre molt bé els ulls per investigar que passa a tot arreu. Mou cames i braços al mateix temps amb ànsia de conèixer noves coses. Té tot un futur per endavant, engegarà molt projectes i segur que tot anirà molt bé amb l'ajuda de les seues dues padrines.

Sempre i quan sàpiga aviat la gran veritat del món: Elvis no mola tant com per dedicar-li una setmana! 

Molta sort...xicoteta!

SANT ISIDRO I MAQUINISTA

En aquestes darreres setmanes poc prolífiques en entrades hem completat dues voltes a peu boniques. La primera va tenir lloc dissabte 24 de maig. Tot i ser la 9a edició, no la corria des de feia molts anys quan s'anomenava Fons Internacional de La Vall i era de 15 quilòmetres. 

En general, va ser una carrera molt emotiva perquè vaig estar acompanyat tot el temps per Ramonet del Perxet. Pareixia que corríem igual fugint de l'amo de l'hort on havíem col.locat 'cepets' feia ja més de 25 anys. El temps final fou de 48'22 i donat el poc bagatge d'entrenaments...calia estar ben contents.

La segona cursa, diumenge passat al Centre Comercial La Maquinista, vam acudir per fer La Cursa de la Integració. Tradicionalment, es corria a principis de juliol sota una calor infernal. S'agraeix que hagen organitzat l'event un mes abans. El recorregut ens va sorprendre perquè no circulava, com anys anteriors, pels amples carrers al costat del Bon Pastor, sinó que s'endinsava pel cor de Sant Andreu. Un barri que sempre aconsegueix desorientar-me. Vam acabar amb un temps de 50'09, encara que la volta semblava no estar massa ben mesurada.  

LA MILLOR DE LES CURSES

Diumenge passat un total de 800 persones van realitzar una cursa diferent, nova i alternativa. La 'Wings for Life' era una volta a peu solidària que tenia lloc simultàniament en 35 ciutats del món. Els beneficis eren per la fundació del mateix nom que tracta els afectats per lesions a la medul.la espinal.

Era una cursa sense línia d'arribada, ja que mitja hora després de l'eixida, un cotxe de l'organització anava seguint els participants a una velocitat constant de 15 km/h. Quan arribava a la teua altura, s'acabava la prova per tu.

Montjuïc al migdia fou el punt de partida de la proesa, tot mirant el cel. Un cel il.luminat per un sol contundent de primers de maig. El secret era fer quilòmetres sense pensar en res, un darrere l'altre, mastegant l'asfalt i sense aturar-se. Txema Martínez fou atrapat a les costes del Garraf corrent un total de 56 quilòmetres. Un escàndol.

Les nostres dues padrines favorites van fer una cursa excel.lent perquè no corrien per elles. L'objectiu era córrer per aquells qui no poden. I de ben segur que ho van aconseguir...