PER FI

El passat dia 20 de juliol fou un gran dia, la culminació de vuit anys de picar pedra i mastegar sorra. Normalment quan aquestos dies s'acaben, recobres una miqueta de la teua fe en la humanitat. Ets sents millor persona, l'aire és més pur, tens ganes d'abraçar a 'tot cristo' pel carrer, etc...

El patètic senyor Francisco Camps va dir prou i es va immolar pel bé del seu partit. Com si fóra el protagonista d'una tragedia grega. Deia que ho feia per ofrenar (un verb que ens acompanyarà tota la vida) la presidència de l'Estat a Rajoy i seguia insistint en la seua innocència pura. Dos anys i mig després, el cas dels trages li esclata a les mans.

El succesor del 'curita' serà el batlle de Castelló Alberto Fabra, del qual no tinc ni la menor referència. Almenys diuen que és favorable a les emissions de Tv3, vol reunir-se amb els damnificats de l'accident de metro de València i per damunt de tot (gran avanç en democràcia) contesta els periodistes a les rodes de premsa. Segurament serà més del mateix, però ja vorem...

BARBARITATS

Els darrers dies he donat un pas endavant en la lectura d'alta literatura, dos exemples que són una introducció al concepte de patir per escriure un llibre. Els escollits van ser 'Córrer o morir' de Kilian Jornet i '¿Dónde está el límite?' de Josef Ajram.

Aquestos dos bragats han rondat per mig món aconseguint els reptes més increïbles i les marques més asombroses en llocs tan diversos com: l'Ultraman de Hawaii, la Marató des Sables, la Titan Desert, el Ironman de Lanzarote, l'Ultratrail del Mont-Blanc, la Transpirenaica, Zegama, la Tahoe Rim Trail o l'ascens i descens del Kilimanjaro....corrent!

Cal dir que no s'espera molt d'ells com a narradors i que de vegades es perden massa en explicacions filosòfiques del perquè porten els seu cos fins l'extenuació.

En fin, per aquestes latituds ens conformem amb els 49 min 20 seg de la XI Volta a Peu de les Platges de Moncofa...

LA FEBRE DEL CICLISME

Dimecres passat ens vam llençar a l'aventura d'acampar al Tourmalet per veure passar l'etapa del Tour que acabava a Luz Ardiden.

A Vielha, la pluja constant ens feia pensar que plantar la tenda seria complicat. Al remat, vam tenir sort que només ens acompanyara la boira i una fresqueta que es convertí en fred humit durant la nit.

Dijous al matí el Bahamontes de Bàldomar i el Freire de la Sequieta del Roig van iniciar l'ascensió als 2115m de port. Els dos no van tenir la sort de coronar amb èxit la seua missió (Bahamontes si que ho va fer), però tothom vam gaudir d'una jornada mítica en un paisatge 'bonico de veres'. Els ciclistes van passar amb cara de patiment i nosaltres vam trobar a faltar veure el desenllaç de tot plegat.

La tornada fou pesada, però la pujada a l'Aspin, el Peyresourde i el Portillon van fer més suportables els 500km cap al nostre oasis d'Arbolí.

ELS DE SEMPRE

Dimarts passat es presentava a la FNAC de la Plaça Sant Agustí de València el llibre 'Noves Glòries a Espanya' (Ed Afers) del sociòleg Vicent Flor. Alguns components del Grup d'Acció Valencianista, l'omnipresent Juan G. Sentandreu i també l'ultradretà Jose Luis Roberto d'Espanya 2000 van aparéixer per alli i van insultar als presents. A més a més, van llençar llibres al terra, unes quantes cadires i bombes de fum. La policia va intervindre després de mitja hora i van detenir l'ex president de Coalició Valenciana.

Així, són les coses en aquest país petit nostre. Quatre asgarrats tenen el seu moment de glòria en els mitjans per fer un acte en contra dels drets més bàsics de la llibertat d'expressió. A veure si els mateixos canals d'informació treuen el proper cap de setmana el festival FESLLOCH que es celebra a Benlloch i li donen la mateixa importància a 30 ignorants que rebenten una presentació d'un llibre.

ENGINYERIA POLÍTICA VALLERA

Tot i que el dia de Sant Joan convida més a parlar de plats de caragols en salseta, coques en tomata i cremaet. Cal que reflexionem una miqueta sobre la meravellosa actuació del PP local a La Vall d'Uixó.

Fa un mes era elegida per segona vegada l'alcaldessa Isabel Bonig. Fins ací tot correcte. La bomba esclatava ahir quan Camps la nomenava consellera d'Infraestructures de la Generalitat. Aleshores, tota la maquinària començava a rutllar.

El nostre estimat amic i company Òscar Clavell passava, per art de màgia, a ser el nou batlle sense haver estat triat pel poble com a candidat. Ja sabien de les intencions del 'capellanet' fa uns mesos perquè s'havien cuidat de col.locar un tal Jose Antonio Pérez (el següent peó a la llista) per ser el nou regidor de festes quan 'el roig' agafara el timó.

Quina manera d'enganyar al personal...

NO HI HA MANERA

M'havia preparat el frontal, un ponxo, piles, cremes vàries, roba de recanvi, barretes de cereals, les bambes de la sort, etc...

La motxilla estava plena de l'esperit necessari i la moral ben alta per resistir. Els pals aguardaven llestos per caminar 60 quilòmetres durant 14 o 18h des del barri de Gràcia fins a Montserrat. Però em vaig oblidar del més important: el poc entrenament a les cames i les xiruques dels Carros de Foc que es morien de pena en algun prestatge.

Per segon any em retire de la Gràcia-Montserrat a les dues de la matinada. El 2009 fou a Olesa (km 45) i enguany abans d'Ullastrell (km 35) quan encara faltaven 25 per l'arribada. Llàstima per l'Edurne Pasaban de Navas que caminava amb determinació i lleugeresa cap a la muntanya sagrada. Un taxi nocturn car i trist ens tornà a la civilització de Cornellà.

A LA PANXA DEL BOU

El passat dimecres a la Sala Apolo vam assistir al tancament de gira del darrer disc de 'La Troba Kung-Fú'. Com sempre, la cúmbia i la rumba van triomfar en un escenari que he tardat set anys en visitar i porte dos cops en un mes.

Al maig de l'any passat, a la festa major de Nou Barris, ja els vam veure en directe i gratis, però no teníem el disc suficientment escoltat. Aleshores, el concert de l'altre dia fou totalment diferent.

El sopar de Cous-cous al Raval no va facilitar les coses a l'hora de moure's, però vam fer el que vam poder durant dues hores i mitja.