L'HOME DELS NASSOS

El dia 31 a la tarda vam fer la cursa de 10 quilòmetres amb millor temps des de juliol del 2008. Fou la Cursa dels Nassos i el temps va ser 45 min i 44 segons. La idea abans de la prova era baixar de 48 min, ja que amb 14.000 persones és difícil córrer. Durant el desenvolupament de la volta, vaig notar que anava ràpid encara que amb unes sensacions no massa bones. El recorregut pla i en algun moment de baixada afavoria una marca bona. A més a més el calaix de sortida també va ser el correcte. 

El patiment es va centrar en els quilòmetres finals amb unes rectes infinites i enganyoses. Caldrà preparar-se bé per a Sant Antoni, a veure si podem fer alguna cosa de profit.    

MANDANGA EN EL TANGA

Concert en majúscules dijous dia 20 de desembre a l'Apolo. Com aperitiu vam tindre el conjunt de cant improvissat 'Ensaladilla so insistent' que va mostrar una nova visió de les típiques gloses balears. Entre aquestos teloners vam trobar a Carles Belda i Joan Garriga que asseguren la qualitat de la proposta.

Els Orxata Sound System van incendiar la nit amb el seu disc 3.0 gravat en part a Islàndia. Presenten la seua peculiar barreja entre la modernitat del so electrònic i la tradició musical valenciana.
L'escenari fou conquerit un parell de voltes pel públic extasiat. Espectacular troballa de mestres valencians de Carlet, Llocnou d'en Fenollet, Montaverner, Biar, Guadassuar i altres.
L'aspra diàspora no s'atura!      

VALENCIANS D'ALGÈRIA

Dimarts passat vaig passar pel carrer Ferlandina a veure un documental sobre la immigració valenciana a Algèria. Només vam tastar la primera part del reportatge, Juli Esteve ens va fer un xicotet resum de com havia estat el procés de creació i quines experiències va viure amb els protagonistes. També ens va preparar per la segona part que sembla ser la més dura, on ocorren autèntics drames centrats en la guerra de la Independència de França.

El més impactant és veure com les persones que marxen, majoritàriament del sud valencià, cap a la costa algeriana pateixen un doble exili. Primer deixen les seues comarques d'origen i més tard quan ja consideren com a seua aquella terra propera, la història els obliga a fer les maletes de nou i no sentir-se d'enlloc. 

LA PUTA I LA RAMONETA

Molt interessants els resultats de diumenge passat en les eleccions catalanes. Per una banda, cal dir que el poble no s'ha cregut Mas amb la seua motxilla de retallades i el seu cartell de Moisès egocèntric. La reducció d'escons convergents era previsible, però no tan greu com finalment ha estat.

També cal mirar amb atenció com puja ERC i Ciutadans degut a la polaritat del discurs independentista. El PSC perd uns quants i encara tenen el fetge de dir que 'podria haver estat pitjor'. Els populars es mantenen igual i Iniciativa puja tres que no està gens malament. Després la gran sorpressa han estat les CUP que sense pràcticament publicitat als mitjans han entrat al Parlament amb tres diputats.

Des de Madrid, ja s'han afanyat a dir que 'el pla soberanista de Mas ha fracassat'. És possible una anàlisi més simple i curta de mires?  Segueixen sense entendre res. El poble ha triat un 66% de diputats a favor d'un referèndum i deixa clar al partit en el poder que no vol un procés d'esquena a la resta de partits. Cal  polítiques consensuades i abandonar la idea d'una majoria liberal que vol mantenir-se en el poder siga com siga. Els números màgics de diumenge passat són 87 a 48.

LA TORMENTA PERFECTA

Feia mesos que cercava aquest llibre i el vaig trobar en un lloc estrany: un centre comercial al costat de Cornellà-El Prat.

El professor Boira fa una postal poc convencional de la societat valenciana a tots els nivells i de l'abisme en el qual viu instal.lada. Estem davant d'una lectura del País Valencià en clau positiva malgrat que la nostra terra ha estat favorable darrerament a tota mena de derrotes, malversacions i vergonyes.

El text fa una explicació de la importància econòmica dels valencians dins l'estat espanyol i com són sovint injustament tractats. No es tracta de culpar altra gent del destí de tot un poble, però almenys dóna raons lògiques i històriques que tenen sentit. La corrupció i els 17 anys de domini de la dreta més rància d'Europa no ho expliquen tot.

El fet que només haja estat editat en castellà, sembla que siga un aclariment o excusa de cara a la resta de l'estat:  Per què els valencians som com som? Per què estem com estem?

Trobem, per altra banda, un intent de superar el llegat de Fuster o de donar-li nous arguments per al segle XXI. Ai mare, si el falcó de Sueca aixecara el cap...

EL ROSER A L'OCTUBRE

Fa una setmana feia un oratge horrorós a la plana i fins una horeta abans no se sabia si participariem en una de les curses mítiques del calendari. El barri de l'Alcúdia és possiblement un dels més autèntics del poble amb carrers estrets, costeres escarpades i desnivells de por.

Mentres corres sempre fas un esforç per contenir-te, per ser prudent i sempre...fracases. Et dius a tu mateix que només són tres voltes, que 4800m són una estoneta, però al remat l'asfalt del Roser demana un preu i se'l cobra. Tot i això, els 21 minuts i 50 segons que va durar la tortura van ser un regal que es va veure coronat per la partida de pilota valenciana del dia després. Jugadors com Grau i Sarasol II van fer una exhibició brutal del nostre esport al costat de la Rulla.

El Roser a l'Octubre sempre és màgic.       

ILLA AMB COSTERES

Del passat 10 al 14 d'Agost vaig visitar amb mon pare l'illa de Madeira. Portava una miqueta de desconcert perquè hauria jurat que aquesta es trobava molt més enllà de l'Oceà Atlàntic i no només a 500 quilòmetres al nord de les Canàries. És coneguda per ser un paradís pels excursionistes, per això vam descobrir les famoses 'levadas' que són camins per on passen sèquies de la part nord de l'illa (més humida) a la sud (més seca). Vam recórrer les sendes més properes a Funchal on el paissatge més popular és dominat pel plataner i la vinya.

Quasi tots els poblets respiren un aire colonial molt marcat amb els seus carrers costeruts i empedrats. El Curral das Feiras i la costa nord són un exemple de la victòria de l'home davant el paissatge abrupte i ple de dificultats geogràfiques. Es un d'aquestos viatges on la companyia és tan grata que el lloc visitat passa a un segon terme.