EIVISSA I FORMENTERA

Santa Eulària des Riu, Sant Carles de Peralta, Sant Joan de Labritja, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Miquel de Balansat, Sant Mateu d'Albarca, Santa Agnès de Corona, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de Sa Talaia, Sant Jordi de Ses Salines. Definitivament, Eivissa és l'illa dels Sants. 

Quatre dies visitant els seus raconets i turons ha estat poc per retrobar-la 19 anys després. Una de les instantànies més buscades aquesta d'Es Vedrà al costat oest davant Cala d'Hort i del Comte.

El darrer dia, navegació cap a Formentera, fou el torn del Cap de Barbaria i la platja de Ses Illetes. Bon lloc per visitar-lo amb tranquil.litat i sense pressa.

CA LES SENYORETES

Ja feia temps que portava imaginant com seria el poble, el carrer, la casa i la visió de la Serra del Benicadell. Només arribar em va sobtar que Otos és menut, però no tant com esperava. També el pensava més arramblat a la muntanya, més feréstec i aïllat. La galvana de juliol era contundent i amb els acompanyants d'Alacant i l'Olleria buscàvem l'ombra i descans d'un oasi particular. 

L'entrada em recordà a les cases enormes i antigues del barri de Sant Vicent. La terrassa posterior dóna joc a moltes activitats com: presentacions de llibres, concerts i lectures de poesia a les nits d'estiu. Tot l'espai sempre ple d'estris per treballar la terra. Una fideuà entre amics és la millor opció per celebrar que l'any vinent al sud serem més gent.

CLARA ANDRÉS I ORXATA

Bona segona setmana de juliol a la ciutat. Dijous 11 vam tindre la sort de veure a Clara Andrés al jardí de la Universitat de Barcelona. Mira que és difícil trobar un concert de la cantautora d'Oliva. Asseguts al terra, en un ambient relaxat i sense pressa. Llàstima de no poder quedar-me fins l'acabament de l'espectacle.

Dissabte 13 fou el torn d'Orxata Sound System a les Festes del Poble Sec. Tota la Plaça del Sortidor plena a vessar i quan preguntaves si algú coneixia al grup valencià que tocaria després del DJ que sonava tan bé, la majoria feien una expressió de no saber de que anava la cosa. Segur que més tard ja havien canviat d'opinió.  

PETITS MIRACLES

Us presente una gent que conec des de fa un parell de mesos. Uns xiquets/es que treballen tots els divendres del món per millorar, tractar els altres com a veïns i formar-se com a persones. Estic parlant dels alumnes del reforç de Bona Voluntat en Acció, una ONG del barri que funciona amb mitjans molt minsos i amb l'actitud lloable dels herois.

És increïble les coses que fan, com ho organitzen tot i les ganes que sempre tenen de treballar pels altres. 

El darrer dia de curs vam celebrar una festa per agrair als nens la bona feina amb diplomes i mencions.

Ara durant l'estiu intentarem ajudar en el casal perquè la solidaritat no para al Poble Sec.

ES DIRECTE

En la celebració del 25 d'Abril de l'any 2000 va haver una amenaça de bomba a la Plaça de Bous de València (coses que passen a la ciutat bruta i plana) i no vam poder veure per primera volta un concert dels JA T'HO DIRÉ en directe. Uns anys després van interrompre la seua carrera i semblava que mai no podriem tornar-nos a trobar.

Doncs, dissabte passat, a la Sala 'La Mirona' de Salt vam acomplir un somni de fa molts i molts anys. Un somni que sempre em transporta a l'any 97 quan agafàvem el bus de les 7 del matí per anar a la UJI amb una càrrega de son considerable que calia combatre amb un walkman i 'Moviments Salvatges' de fons.

Grans honors es mereix Sky que va fer un viatge llunyà des de La Plana Baixa a La Mirona i va gaudir moltíssim d'un concert especial. Fou un dia llarg que començà amb el bateig d'En Gigi i un dinar 'de barba' a Corbera i acabà de la millor manera amb Menorca de fons.

L'ANOGUERET BY NIGHT

Bona acollida de la iniciativa de la Coordinadora per l'Ensenyament Públic al poble. La marxa nocturna fins l'Anogueret ix a les 20h de la Plaça del Centre cap a la Plaça de l'Assumpció on ens fem una foto de grup amb l'Escola que aquesta primavera ha hagut de ser tancada per la caiguda del sostre d'una classe.

La pujada cap a una de les fonts mítiques de la zona no és massa difícil i hi ha temps per pensar en les vesprades de diumenge dels anys 80 passades al Perxet i les poques voltes que ens aventuràvem més enllà del Catxapo. La pedra roja de rodeno és a tot arreu i dóna un toc especial a les costeres.

Sopar de pa-i-porta i vista privilegiada amb el Castell al davant, una lluna que domina el paisatge de la mar en calma de Moncofa. Trobada emocionant amb el xic més Higiènic del terme. Finalment una processó de llums desfan el camí cap al pla. Molta gent coneguda i l'empenta sempre necessària del jovent.

HOMENATGE VERD

El passat diumenge 5 de Maig als Hostalets de Balanyà hi havien camps de cereals com aquest, una extensió de terra que es movia suau al compàs d'un lleuger vent que amenaçava pluja. El Montseny i el Tagamanent, al fons, vigilaven atents que totes les coses del món seguien al seu lloc.

Des d'un fred i gegantí hospital de la ciutat de València la notícia em va deixar trist i preocupat pels que deixes ací. Estic segur que et trobarem a faltar moltíssim i en aquest indret de la comarca d'Osona on la boira senyoreja la major part de l'any, només podia pensar en un gran homenatge per a tu. El monument estava allà mateix, el tenia al davant. Una imatge preciosa per a una persona especial. Descansa en pau Tia Fineta.