2a CURSA DEL CORRELLENGUA

Ahir al migdia un casament civil a la Plaça de la Vila de Gràcia ocupava la major part de l'espai. La gent contenta llençava arròs als núvis mentre les fotos i les abraçades eren recurrents. Entre tanta felicitat, un grup de jovent s'afanyava a preparar un escenari per a un altre tipus de celebració.

Quan vaig recollir el dorsal, em vaig adonar que la cursa seria especial. Una furgona ens obria el pas amb una pancarta adient mentre els veïns es quedaven de 'pasta de moniato' només veure'ns. Una volta a peu amb només 14 participants! Els carrers estrets van fer que el recorregut semblara més llarg i la resaca de la nit de divendres no ajudava a rodar més còmode. El que no passa a Gràcia no passa enlloc...

GEGANT DE PEDRA

Dissabte passat vam passar bona apart del dia al costat d'un gegant. Una gran paret de roca que sovint la podem veure des de la plana i sembla que ens observa encuriosida i pacient. Encara que només he pujat dos vegades al Penyagolosa (1.813m), no les recorde molt bé perquè fa ja massa anys.

A Vistabella del Maestrat (el poble més alt del país) feia un dia preciós, però no podiem anar de caminada. El nostre objectiu era fotografiar cavalls. Animals magnífics, bona companyia i un gran 'fregitòrum' per arredonir la jornada.

COSES DE LA PLUJA

El 9 d'Octubre de 1994 vaig quedar amb uns companys per anar a la mani a València amb el bus que s'organitzava des de la plaça del mercat. Recorde que plovia moltíssim, però nosaltres sense molt de seny vam decidir desafiar els elements i anar al cap-i-casal.

Recorde que aquell any la festa del Correllengua es celebrava en una drassana del port i la gent s'havia refugiat de l'oratge en aquell magatzem obert. En un moment de la festa, tres amics vam decidir que ja teniem prou d'estima a la llengua i ens vam llençar a descobrir la ciutat. Vam recórrer places i carrers que no encerte a situar en el mapa, tot buscant un cinema antic difícil de trobar. La pluja ens va deixar una imatge d'una València gris, de carrerons humits i voreres irregulars. Va ser el nostre primer octubre...

RIUS DE GENT

Diumenge passat vaig córrer per Barcelona juntament amb 12.000 persones. Massa gent a la Cursa de la Mercè. Com acaba al costat de casa i tant la llebre de Baldomar com Roser s'havien apuntat...el xic no podia ser menys.

Tot i eixir una miqueta endarrerit em vaig trobar molt bé durant tot el recorregut on sempre predominen les rectes llargues. Només s'havia de tenir present la darrera pujada de Sepúlveda i principalment la del Paral.lel que és criminal. Cal també dir que es fa molt difícil córrer amb tanta gent inundant els carrers. Finalment vam fer un temps discret, però correcte de 47'45.

La nota positiva del dia fou el temps de Roser en els seus primers deu quilòmetres: 1h 3min. Tot una fita que no oblidarà mai.

UNA TIERRA QUE PONGA 'LIBERTAD'

Diumenge passat ens va deixar Jose Antonio Labordeta. Darrerament l'havia escoltat a la ràdio, no recorde en quin programa, on donava la seua opinió sobre l'actualitat.

El recorde sovint en les manifestacions contra el transvassament de l'Ebre i a favor d'una nova cultura de l'aigua. També em ve a la memòria els seus viatges a peu on sempre trobava gent major que li explicaven cançons antigues o receptes de la gastronomia local.

Els anys que va passar al Congrès van ser molt crispats per la pròpia naturalesa del govern d'Aznar i ell sempre es va erigir com a un diputat rebel que sempre deia la paraula justa en el moment adient. M'hauria agradat haver pogut assitir a algun dels seus recitals com a cantautor.

INEVITABLE?

Ara, diuen que tanquen la Llibreria Ona a finals de mes. L'únic espai de la ciutat especialitzat en la venda de llibres en català clourà les seues portes deixant-nos una miqueta més òrfes. Porta en funcionament des del 1962 i ha estat testimoni d'un temps decisiu per a la història del país.

Quan done una volta pel centre sempre m'agrada passar per Gran Via 654 i escrutar a veure què puc trobar d'interessant. Sempre tenen moltes coses d'editorials xicotetes que és difícil trobar en altres llocs. És una llàstima que per part d'alguna institució o govern competent, no s'haja fet un esforç per mantenir un lloc que és patrimoni de tots aquells que ens estimem els llibres i la llengua.

MASSA ARRÒS...

Podriem dir que feia molta calor, que setembre no és un bon moment per fer mitges, que si les pujades i les baixades, que la recta final era de dos quilòmetres terribles...podriem dir tantes coses.

La realitat és que diumenge vaig fer la mitja marató més lenta de la meua història: 1h 55min. 10 minuts més lent que les de gener i maig.

Per seguir en la tradició d'enguany (Sitges i Vila-real ho confirmen) no la vaig preparar gens i això, com hem dit tantes vegades, 'és un fer la mà'.

Com sóc un 'cabut' m'he proposat fer d'ací un mes la de Sant Cugat a veure com va, però aquesta, 'puedo prometer y prometo' que la faré decent. Espere.