ENGINYERIA POLÍTICA VALLERA

Tot i que el dia de Sant Joan convida més a parlar de plats de caragols en salseta, coques en tomata i cremaet. Cal que reflexionem una miqueta sobre la meravellosa actuació del PP local a La Vall d'Uixó.

Fa un mes era elegida per segona vegada l'alcaldessa Isabel Bonig. Fins ací tot correcte. La bomba esclatava ahir quan Camps la nomenava consellera d'Infraestructures de la Generalitat. Aleshores, tota la maquinària començava a rutllar.

El nostre estimat amic i company Òscar Clavell passava, per art de màgia, a ser el nou batlle sense haver estat triat pel poble com a candidat. Ja sabien de les intencions del 'capellanet' fa uns mesos perquè s'havien cuidat de col.locar un tal Jose Antonio Pérez (el següent peó a la llista) per ser el nou regidor de festes quan 'el roig' agafara el timó.

Quina manera d'enganyar al personal...

NO HI HA MANERA

M'havia preparat el frontal, un ponxo, piles, cremes vàries, roba de recanvi, barretes de cereals, les bambes de la sort, etc...

La motxilla estava plena de l'esperit necessari i la moral ben alta per resistir. Els pals aguardaven llestos per caminar 60 quilòmetres durant 14 o 18h des del barri de Gràcia fins a Montserrat. Però em vaig oblidar del més important: el poc entrenament a les cames i les xiruques dels Carros de Foc que es morien de pena en algun prestatge.

Per segon any em retire de la Gràcia-Montserrat a les dues de la matinada. El 2009 fou a Olesa (km 45) i enguany abans d'Ullastrell (km 35) quan encara faltaven 25 per l'arribada. Llàstima per l'Edurne Pasaban de Navas que caminava amb determinació i lleugeresa cap a la muntanya sagrada. Un taxi nocturn car i trist ens tornà a la civilització de Cornellà.

A LA PANXA DEL BOU

El passat dimecres a la Sala Apolo vam assistir al tancament de gira del darrer disc de 'La Troba Kung-Fú'. Com sempre, la cúmbia i la rumba van triomfar en un escenari que he tardat set anys en visitar i porte dos cops en un mes.

Al maig de l'any passat, a la festa major de Nou Barris, ja els vam veure en directe i gratis, però no teníem el disc suficientment escoltat. Aleshores, el concert de l'altre dia fou totalment diferent.

El sopar de Cous-cous al Raval no va facilitar les coses a l'hora de moure's, però vam fer el que vam poder durant dues hores i mitja.

UNA UTOPIA POSSIBLE

És massa pretenciós anomenar-la 'Spanish Revolution' com algunes veus ja l'han batejada. Caldria més temps per veure si realment aquest moviment nascut el passat dia 15 de Maig arriba a fer trontollar el poder i esgarrapar una mica de democràcia real a la farsa que tenim instaurada sense rubor.

D'entrada, un company dels vells temps, ja ha fet un recull de consignes que poden arribar a ser útils per explicar a l'opinió pública de què va tot açò del DRY. Hi ha unes quantes coses per les quals cal sentir-se indignats i potser cometem una injustícia sortint al carrer per algunes i no per altres. Però és veritat que ja fa temps que tenim el pap ben ple, que ja fa temps que la gent s'aguanta i que ja ha arribat el temps de dir les coses i dir-les ben fort.

Aquesta nit em passaré per la Plaça de Catalunya per donar el meu suport als que, segons César Vidal, han rebut ensinistrament a la Kale Borrika (quasi res porta el diari).
Véns?

RES NO ELS ATURA

Porte mesos intentant no fer una entrada sobre les Eleccions del 22 de Maig a les Corts Valencianes perquè tot sembla massa clar i tothom creu que no hi ha res a fer. Però no m'he pogut resistir, falten dues setmanes i el circ de la campanya ja roda.

En els darrers dies pensava que algun partit podria guanyar força dins l'hemicicle de la Plaça Sant Llorenç i espavilar l'oposició que de vegades no mereix ni ser anomenada d'aquesta manera.

També han aparegut unes enquestes del CIS dient que res no mourà de la seua poltrona la gran balena blava. No només això sinó que pujaran en vots i escons. És increïble!

Ni aeroports, ni basures, ni Gürtels, ni Canal 9, ni ONGs fantasma, ni Formula 1, ni Cabanyal, ni fotos censurades, res de res...el gran èxit del PP al País Valencià es centra en el fet de guanyar abans de començar el partit. Tota la ciutadania pensa que tot el peix està venut i aquesta sensació que no ens podem traure del damunt és la seua gran victòria.

TÀRBENA I GUADALEST

Viatjar amb cotxe amb el meu pare és un plaer del qual, de tant en tant, aconseguisc tornar a gaudir. Aquest any també es va apuntar el meu germà, encara que no van poder triar la destinació.

Vam sortir dijous sant amb un oratge horrible en direcció a la Marina. A l'altura de la Valldigna, se'ns va ocórrer 'morsar' al Monestir de Santa Maria a Simat. Vam pujar el port fins passar per Barx en direcció a Oliva i Pego. Amb la pluja sempre com a companya, vam visitar Campell (uns dels pobles de La Vall de Laguar) i el sanatori de Fontilles.

Després d'Orba i Parcent la dificultat es trobava en el Coll de Rates on una boira espesa digna del Montseny ens va fer anar amb molta precaució. Tot seguit, dinar a Casa Pinet de Tàrbena juntament amb Pedro Solbes i compra obligada de sobrassada.

Els camps de nesprers de Callosa d'en Sarrià eren la cita prèvia al Castell de Guadalest que emergia escarpat mentre patia una 'remassà' d'aigua que feia fugir els turistes menys tossuts. Finalment, visita ràpida de la casa d'uns amics a Benilloba i tornada ràpida cap a la Plana.

AMB ACCENT BALEAR

Un mes sense escriure degut al maleït teclat del PC que no posa bé els accents. Un mes de compra compulsiva de CDs (Rafa Xambó, Raimon, Manel, Lola Bou i Obrint Pas). Encara compre CDs, ho confese, però no pense entrar en el carrer Tallers fins nova ordre.

Feia temps que volia parlar d'una troballa el passat 22 de Febrer en l'Espai Mallorca. Es presentava un poemari anomenat 'Metamorfosi de colors' de Marta Bertran Perelló. Vaig trobar l'acte per casualitat, després de provar sort a l'Ateneu i a La Central. Aquests recitals sempre abelleixen més quan no te'ls esperes i et fan passar una estona molt agradable. El llibre està editat en l'editorial Moll i és Premi Vila de Lloseta 2010. Noves veus amb accent balear.