dimarts, 29 de juliol de 2008

ROLAND GARRUT

Des de fa uns anys un dels al.licients de tornar a casa és la clàssica partida de tennis amb el meu germà. Aquestes vacances ja hem fet dues i tots dos partits han arribat al 5è set després de 2 hores i mitja de patiment en la terra batuda. Com tenim els dos, més o menys el mateix nivell, l'intercanvi de pilotes de vegades es torna genial i també els errors són garrafals en certs moments.

Diumenge 20 el resultat fou: 7-5, 6-4, 0-6, 6-7, 1-6 al seu favor. Diumenge 27 el partit va ser suspès per falta de llum quan el marcador era 6-2, 3-6, 7-6, 5-7. Demà tenim previst acabar el darrer set i serà a les 2 de la tarda perquè no tenim un altre dia per fer-ho.

Com veieu ens ho prenem massa seriosament. Val a dir que des fa un parell d'anys només he estat capaç de guanyar-li un cop, però açò està a punt de canviar perquè demà tinc una cita amb la història.

3 comentaris:

El tio Mel ha dit...

Però tu, quan treus des de la línia de fons, ja saps on l'has de ficar?

Des de les famoses pistes de merda batuda de roland garrut ... jajaja que mític!!!

Salut a Rafa Van der Vaart.

Agur.

BEN ha dit...

Xa hermano! Rafa m'ha destrossat 1-6 en el set que ens quedava. Ha començat a sacar primers serveis i a tirar boles a la línia i m'ha fet un desgraciat. Encara que després hem fet un altre i li he guanyat 6-3...però eixe ja no contava.....Cague'n Déu en sabates de careta!

El tio Mel ha dit...

Xa dàtil! I un tio atlètic com tu com pot ser humiliat per un panxa com el teu germà?!?!?! jajaja Ja t'ho dic jo: deixa l'esport que no porta res de bo!!! Encara recorde aquells mítics "no, hermano, no vull cervessa que diumenge tinc cursa" jajaja