
Després, a partir del dia 17 he estat dues setmanes fotut amb grip i m'ha sigut impossible preparar amb condicions la 85a Jean Bouin que hem corregut avui. Feia temps que no patia tant en una cursa i el fet de no haver entrenat gens ni mica ha sigut determinant. Al final, un temps de 48 min 9 segons que m'ha sabut a poc. Els darrers tres quilòmetres són durs pujant tot el Paral.lel, un tros de Tamarit i el carrer Lleida. El company Ferran ha fet nou rècord personal i jo he tingut una mica de rampes abans d'arribar a casa.
5 comentaris:
I jo he agafat el metro per estalviar-me els tres kilómetres per paral·lel. Jajajajaja!
A part del bocata de botifara ha sigut un diumenge estrany...
Florian és el meu ídol. Ja li pots transmetre la meua admiració. També ha deixat la cervessa? com me digues que sí, ja no serà el meu ídol, serà com un Deu!
I tu, ves fent, ves fent, que hui és una rampa al finald e la cursa i demà serà el túnel, i la llum blanca, i la veu que et crida, ...jejeje
Agur.
Se que tu sols va a correr per la botifarrada!!!! jejeje
A veure si quedem, Charli!!!
Marina
Ara me sap mal no haver inclós la dimissió d'Akane els darrers 3km, però volia salvar el seu honor.
El dia de cap d'any si que vorem la llum...hermano!
Marinage...convida'm a beure que he de fer un stage.
AU!
Publica un comentari a l'entrada