
Farà cosa de 15 anys el bus era el mitjà de transport que més utilitzava. Al principi, el trajecte entre Moncofa i La Vall el feia desenes de vegades per acudir religiosament als diversos repassos de les diferents matèries que suspenia a l'estiu. Més tard a la UJI em vaig passar anys patint les temeritats del 'Cuate' i catalogant a cada 'sujeto' que habitava en els AVSA de Castelló a La Vall.
Doncs ara torne a passar una mitjana d'hora i mitja diària patint els embussos matinals de la Gran Via i del Baix Llobregat. En la memòria recorde amb nostàlgia els bon moments i, de tant en tant, m'he de reprimir per no cercar la comparació adient de cada passatger o conductor.
4 comentaris:
És part de la teua manera de ser. Jo no puc evitar, encara, trobar-me en qualsevol situació i, de tant en tant, un rampell al cap que em fa dir "Ui, xa iralo...a on va...(i posar el nom que calga)" jejeje. Fa anys que Núria me diu que m'obriran el cap contra un marge de sèquia, però és que no ho puc evitar...per tant, ja pots començar a batejar convenientment al personal del bus, bàsicament per allò d'anar passant llista cada matí.
Jo per ara ja he començat amb la catalogació obligatòria d'alguns profes del IES. Tenim a Gudjohnsen, Arpón, Scholes i Iggy Pop...encara falten!
De la meua època AVSA / UJI recorde perfectament al conductor del bigot gran. Quina mala llet que es gastava cada dia :-)
Salut!
Un dia em vaig dormir tornant de Castelló i em vaig passar la parada de l'avinguda Cor de Jesús i la de Jaume I.
Anant per la Colònia em vaig adonar que no tenia intenció de parar. Després de suplicar em va deixar al cementeri mentre eixia del poble cap a Teresa, Bejis i Toràs.
Quin Morral!
Publica un comentari a l'entrada