ANATOMÍA DE UN INSTANTE

Potser el record més vell que tinc es remonta al febrer del 81 quan ma mare em va deixar sol a casa per seguir a través de la televisió dels veïns un moment clau que va ocórrer al parlament espanyol. Aquesta setmana he acabat 'Anatomía de un instante' de Javier Cercas on s'analitza des de moltes vessants el cop d'estat del 23F.

Tota la vida he pensat que només Adolfo Suárez s'havia mantingut ferm en el seu escó mentre Tejero i els seus guàrdies civils s'erigien com a perillosos nostàlgics. No sabia que Santiago Carrillo també es va comportar de la mateixa manera que l'antic president del govern espanyol. Potser van ser dos gestos desesperats de 'polítics purs' com els cataloga l'autor, un sentiment de responsabilitat històrica mesclat amb la sensació de no tenir res a perdre.

El que deixa ben clar aquesta lectura és la profunda debilitat de la democràcia espanyola en aquella època, com tots els estaments de la societat estaven impregnats d'una rància flaire macerada durant 40 anys de dictadura. I Milans amb els tancs per València...

JUANQUI NO TÉ SORT

He arribat a la conclusió que els Borbons són masoquistes. M'esforce a no creure les teories que presenten al monarca, especialment, com un peix bollit sense moltes idees. Vull creure que una miqueta espavilat si que serà. Però dia a dia se'm fa més difícil pensar que tots ells, no són més 'pisterecs' perquè no s'entrenen.

Després de la fenomenal xiulada de Mestalla al maig, resulta que ahir se'ls ocorre passar-se per Barakaldo per veure una final de bàsquet que des del 2001 no presidien. Supose que haurà estat una jugada del nou Lehendakari que volia la foto a tota costa, però realment no ho entenc. El final ja el coneixeu, 30 segons d'himne i en el Bizkaia Arena només aplaudien els de la llotja...

GENT DEL SUD

Primera vegada que tinc entre les mans un llibre de William Faulkner i l'experiència ha estat, cal confessar-ho, una miqueta estranya. Després de la lectura de 'Mientras Agonizo' he arribat a la conclusió que la prosa de l'autor és engoixant i incòmoda. Els membres d'una família humil del sud arrosseguen amb un carro el taüt de la seua mare durant dies, passant penalitats de tot tipus fins poder soterrar-la. Diuen que va escriure aquest llibre en només sis setmanes, de matinada i mentre feia de vigilant nocturn a la central elèctrica de la Universitat de Mississippi. La història té un total de 15 narradors diferents i això ajuda a que la confussió siga constant. Feia temps que no m'alegrava tant en el moment d'acabar un llibre.

LA TOMBA DE RITA?

El Cabanyal a les 10 del matí d'un diumenge se'ns mostra deshabitat, desconegut i amb un regust ranci de poble. M'orientava instintivament, comptava les passes i les voreres que em portaven cap a la mar. Volia veure amb els meus ulls, necessitava passejar a prop de les cases i observar com canvia la fesonomia d'un carrer segons si està dins del pla urbanístic de l'Ajuntament o no. Els veïns insurrectes convoquen una manifestació i tenen tant d'èxit que quan arriba a la Plaça de la Creu del Canyamelar encara no ha acabat d'eixir gent des del punt d'origen. Tot el carrer de la Reina retrona amb un crit de resistència. Alguns diuen que aquest barri serà la tomba de Rita. Simplement crec que des de fa una setmana, València és una miqueta més nostra.

LA CURSA DELS VEÏNS

El passat dia 24 de gener vam tornar a fer la Cursa de Sant Antoni. És una volta a peu que li tinc especial estima perquè només cal creuar el Paral.lel i arribar a l'eixida. Feia dos anys que no participava i val a dir que els darrers temps ha començat a tindre una gran afluència de públic.

En general vam trobar el ritme bo des del principi i vam poder fer uns darrers 1.800 metres brutals per parar el crono en 48'42. El primer objectiu era ajudar a baixar de 50 minuts a una xiqueta de la terra que enguany farà la seua primera Marató. La trobe 'fineta', amb bones cames i una sola missió al cap. A l'abril els 42 quilòmetres de Paris seran una gran fita i sempre recordarem que la primera pedra la vam posar un dia fred de gener molt a prop del temple dels entrepans de botifarra negra...