divendres, 26 de febrer de 2010

ANATOMÍA DE UN INSTANTE

Potser el record més vell que tinc es remonta al febrer del 81 quan ma mare em va deixar sol a casa per seguir a través de la televisió dels veïns un moment clau que va ocórrer al parlament espanyol. Aquesta setmana he acabat 'Anatomía de un instante' de Javier Cercas on s'analitza des de moltes vessants el cop d'estat del 23F.

Tota la vida he pensat que només Adolfo Suárez s'havia mantingut ferm en el seu escó mentre Tejero i els seus guàrdies civils s'erigien com a perillosos nostàlgics. No sabia que Santiago Carrillo també es va comportar de la mateixa manera que l'antic president del govern espanyol. Potser van ser dos gestos desesperats de 'polítics purs' com els cataloga l'autor, un sentiment de responsabilitat històrica mesclat amb la sensació de no tenir res a perdre.
El que deixa ben clar aquesta lectura és la profunda debilitat de la democràcia espanyola en aquella època, com tots els estaments de la societat estaven impregnats d'una rància flaire macerada durant 40 anys de dictadura. I Milans amb els tancs per València...