El Cabanyal a les 10 del matí d'un diumenge se'ns mostra deshabitat, desconegut i amb un regust ranci de poble. M'orientava instintivament, comptava les passes i les voreres que em portaven cap a la mar. Volia veure amb els meus ulls, necessitava passejar a prop de les cases i observar com canvia la fesonomia d'un carrer segons si està dins del pla urbanístic de l'Ajuntament o no. Els veïns insurrectes convoquen una manifestació i tenen tant d'èxit que quan arriba a la Plaça de la Creu del Canyamelar encara no ha acabat d'eixir gent des del punt d'origen. Tot el carrer de la Reina retrona amb un crit de resistència. Alguns diuen que aquest barri serà la tomba de Rita. Simplement crec que des de fa una setmana, València és una miqueta més nostra.
diumenge, 7 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada