És increïble com els mitjans es posen d'acord en certes coses i només insinuar una opinió contrària sembla un sacrilegi o una falta de trellat important.Ahir mateix va morir Juan Antonio Samaranch Torelló. Per tot arreu plouen lloances, bones paraules i discursos d'homenatge. Encara estic esperant que algú que no siga Vilaweb done una visió distinta i que presenten el personatge com un 'espavilat' exfalangista amb predilecció pel poder i el canvi de jaqueta. A més a més durant els seus anys en el COI nombrosos rumors de corrupció van sacsejar aquesta institució i mai ningú no ha intentat aclarir aquestes acusacions.
En la foto observem el nostre protagonista l'any 74, com a president de la diputació, durant la celebració de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 36. Quasi res...
1 comentari:
Sí, cal tenir-ho en compte, que era falangista.
Però igualment cal tenir en compte que, de la mateixa manera que el bàndol republicà no era homogeni, el bàndol insurrecte tampoc ho era gens. I molts d'un bàndol tenen coses típiques de l'altre...
Franco era ateu i Jordi Pujol és fervent catòlic... per exemple.
I què hi feia el Che a Madrid als anys 50, vestit de campanya i tot?
I per què Fidel Castro va decretar 3 dies de dol oficial a Cuba quan Franco va morir?
També els falangistes d'esquerra van demanar presentar-se amb els comunistes en la democràcia...
El bàndol és significatiu. Però no ho és tot. Més important és què fa una persona. Què va fer durant el franquisme? Com hi va col·laborar?
També és important veure què ha fet cadascú en democràcia.
Col·laborar amb franquisme no ho condemna tot.
Actuar en democràcia no ho justifica tot.
El pensar-ho ens ha convertit a tots en culpables, com deia Joan Fuster.
http://edipo.info
Publica un comentari a l'entrada