divendres, 2 de juliol de 2010

COM A CASA

Dimarts passat al meu antic institut van organitzar un sopar per acomiadar dues companyes que enfilen el camí de la jubilació. No hi va haver cita de Tirant lo Blanc, però fou una nit per retrobar velles cares, antics noms i posar-se al dia en segons quines línies vitals.
Com sempre en aquell centre, tot va ser amanit amb menjars sucosos i abundant vi, tot recordant el temps del batxillerat nocturn. La 'millor' terrassa de Barcelona acollia una nit màgica d'un lloc on fa temps em vaig sentir com a casa.

Per acabar, les protagonistes de l'event ens van regalar una petita llibreta que amagava un poema i una recepta. És possible trobar un present millor?

2 comentaris:

Lola Steiner ha dit...

Jo el vaig deixar oblidat allà. Encara estic plorant de pensar-lo.

BEN ha dit...

xa, el vas oblidar? doncs va ser un regal molt alicatat! Per cert, si no ens veem (que crec que no ho farem) bon viatge a Cuba i ves en cuidao en tot el que portes a la maleta.