Ahir vaig estar dues hores i mitja en la cua de les taquilles de Renfe per canviar el meu bitllet. Com veia que no es resoldria ràpidament, em vaig encaminar cap al quiosc amb la decisió ferma de trobar quelcom per llegir incòmodament a terra. Als prestatges atapeïts de lectures de butxaca em vaig agenciar un parell de llibres d'autors dels quals mai no havia llegit res: Anna Gavalda i Enrique Vila-Matas. De l'autora francesa ja m'havia parlat Florian perquè veniem alguns títols d'ella a la llibreria i vaig descobrir l'escriptor català en unes jornades sobre literatura i futbol que es van celebrar al CaixaFòrum al desembre del 2006.Mentre devorava les històries curtes de 'Quisiera que alguien me esperara en algun lugar' d'Anna Gavalda anava parant atenció a les converses que esporàdicament sorgeixen entre els guiris, els jubilats i la gent en crisi matrimonial. Com diu Òscar Briz: 'No em canse mai d'observar el personal...'
2 comentaris:
Osti! Et vaig posar un comentari des d'Isladia, i no hi és.
Bé, el que deia és que l'Anna Gavaldà em flipa, m'ho he llegit tot i en francés! I la segona cosa és que ja tinc el teu regal d'aniversari, que, per suposat, és un llibre!
Ja estic back home.
Xaaa....Ma que eres grande! Mira que entrar al web des de Islàndia...estàs feta pols.
Au
Publica un comentari a l'entrada