
Seguint l'exemple d'aquell dia, dimarts vam tastar el Carnestoltes de Sitges i fou un gran moment. Vinga gent fent-se fotos els uns als altres i vinga el 'regeo' només amb l'ajuda d'un bombín, un nas de pallasso i unes ulleres de nadar (vaja disfressa!!!). Quan va ser hora de plegar veles, ens vam adonar que amb la cua que hi havia a la parada de bus no arribariem a casa fins les 5. Aleshores, vam demanar assil polític en casa uns amics....no cal dir que ens vam quedar com un cabiró dins el sac de dormir.
2 comentaris:
Òstia hermano, sempre seràs un quinçanyero de cor...estàs totalment perjudicat i el teu estat mental comença a preocupar-me.
Ja t'imagine allí rodejat d'Andresos i Juaquins, que te trobaven raro, i amb tant de temps al paro, ...jajaja
Salutti amic!.
Te jure que no vaig trobar molt de gai...supose que és quan més gent hi ha al poble i la densitat per metre quadrat és menor.
A passar-ho bé!
Publica un comentari a l'entrada