El passat dia 24 de gener vam tornar a fer la Cursa de Sant Antoni. És una volta a peu que li tinc especial estima perquè només cal creuar el Paral.lel i arribar a l'eixida. Feia dos anys que no participava i val a dir que els darrers temps ha començat a tindre una gran afluència de públic.En general vam trobar el ritme bo des del principi i vam poder fer uns darrers 1.800 metres brutals per parar el crono en 48'42. El primer objectiu era ajudar a baixar de 50 minuts a una xiqueta de la terra que enguany farà la seua primera Marató. La trobe 'fineta', amb bones cames i una sola missió al cap. A l'abril els 42 quilòmetres de Paris seran una gran fita i sempre recordarem que la primera pedra la vam posar un dia fred de gener molt a prop del temple dels entrepans de botifarra negra...
3 comentaris:
Ahí, ahí, ahí Pompeu!
deixa de córrer, que te costarà la vida, i dedica't a escriure, que ho fas molt bé, copon!
Per cert, la imatge d'este blog continua sent una falsedat... Pipa és terme de Fondeguilla!
I que més dóna? Que vols que fique el K2, pardal!
Publica un comentari a l'entrada