Del 20 al 22 de maig vaig dirigir-me cap al nord per visitar la meua família a Tolosa de Llenguadoc. Travessant la Catalunya nord i deixant a un costat Carcassona, vaig arribar a les afores de la capital occitana amb un sol i una xafogor contundents.
Els meus viuen molt a prop de l'aeroport en un barri residencial sense massa vida al carrer, però amb edificis nous i els serveis bàsics coberts. No coneixia l'anomenada 'ciutat rosa' i em va agradar molt Le capitole, els carrers empedrats i el riu Garona (el qual recordava més petit a la Vall d'Aran).
Els meus viuen molt a prop de l'aeroport en un barri residencial sense massa vida al carrer, però amb edificis nous i els serveis bàsics coberts. No coneixia l'anomenada 'ciutat rosa' i em va agradar molt Le capitole, els carrers empedrats i el riu Garona (el qual recordava més petit a la Vall d'Aran).
Només vam estar unes hores que foren suficients per trobar un magnífic cassoulet en un restaurant regentat per exiliats espanyols originaris d'Oriola. Llàstima que el famós bar dels 20 tiradors de cervesa belga no obrís al migdia.
La ciutat bollia d'emoció davant la propera consecució de la Copa d'Europa pel seu estimat equip de rugby. Tornant cap a casa, no em vaig poder estar de passar per Perpinyà per conéixer la meua particular meca del rugby.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada