

El riu baixava cabalós, potent i amb una música constant que ens recordava els anys d'enveges, odis i mala maror típiques de les comunitats petites i aïllades. Cercàvem el 'Palanca' en els ulls de la gent d'Alins i en la conversa breu amb la mestressa de la Fonda Muntanya. No el vam trobar.
Diumenge vam visitar un lloc que teniem pendent: Baldomar. Cal també insistir en la promesa de tornar-hi per fer una 'torrà del cuquello' a Can Comabella. El dinar a Artesa de Segre fou breu, però encara vam tindre temps per paladejar la truita d'espinacs a l'estil Bucarest.
1 comentari:
Cada cop t'assembles més a José Antonio Labordeta.
Publica un comentari a l'entrada